Meritxell Martí i Orriols (Sabadell, 1972).

Durant molt temps m'he sentit com l'albatros de Baudelaire.

La meva família la formaven set persones i un gos petaner. Al pati de casa es feien tornejos de ping-pong, timbes de cartes i sessions d'horticultura on em solia tocar aguantar la mànega mentre d'altres tenien el privilegi de regar. Llavors em van comprar un piano i va començar per a mi una etapa evasiva "de cara a la paret".

Adolescent, em va donar per escriure relats. Cada Sant Jordi, mentre recollia el premi de l'institut, em feia fantasies de George Sand. A la Pompeu en vaig guanyar un altre. Me'l va donar el Jaume Vallcorba, dient que li portés més coses que hagués escrit. Batecs.

Però el cor es va accelerar de debò una tarda d'hivern, abans d'un concert. Amb les mans humides em vaig demanar si l'autèntica vocació provocava malestar. En acabar, vaig tancar la tapa del Yamaha amb un gest definitiu. Un càlcul ràpid em va fer adonar que havia invertit onze mil hores de la meva vida en una quimera. Me'n vaig anar ben lluny, als Andes, per pair-ho. Conviure onze mesos amb els quítxues, i tastar la papaia, em va desentelar una mica l'ànima.

En tornar, vaig passar uns anys professionalment erràtics que tenien com a objectiu descobrir què era allò que sabia fer l'albatros. De la gestió d'un aeroclub a l'ensenyament de música a l'ESO, passant per l'edició, vaig anar-me'n fent una idea: era l'emprenedoria. I vaig muntar, amb un altre au, un despatx de projectes creatius, una empresa de vol lliure.


FORMACIÓ
Vaig fer estudis de música clàssica i més tard de moderna, al Taller de Músics de Barcelona, on vaig obtenir el diploma de Composició i Arranjaments atorgat per l'Institut Català de Noves Professions. Paral·lelament vaig obtenir la llicenciatura en Humanitats, fent el primer cicle a la Universitat Pompeu Fabra i el segon a la Universitat Oberta de Catalunya, amb un treball final de carrera sobre sociologia de la música electrònica (2003). Tot seguit vaig fer els cursos de doctorat a la Universitat Autònoma de Barcelona, dins del programa d'Economia de la Cultura. Hi vaig obtenir el DEA amb un treball de recerca sobre els blogs i les xarxes socials titulat Vladimir ha dit (2008). El 2012 he completat la tesi doctoral sobre ciberidentitats i discursos d'art a Internet. He rebut, a més, formació sobre Intel·ligència Emocional en el màster de la Universitat de Barcelona i d'Emprenedoria, a la Cambra de Comerç.

ACTIVITAT PROFESSIONAL
Durant el període com a músic professional, he estat professora de música a diversos centres privats i públics, ensenyant Llenguatge i Teoria Musical, Història de la Música i Música al Cinema. Així mateix, he estat intèrpret de música clàssica i moderna, compositora i arranjadora. Vaig treballar a la UOC com a editora del portal LLETRA. Més tard, em van fitxar a l'editorial Casals, on m'encarregava de l'àrea artística dels llibres de text i materials multimèdia de música i plàstica. Des de l'any 2006 mantinc un despatx de projectes editorials i creatius. He realitzat projectes per a Casals, Barcanova, Cruïlla, SM, la Galera, F2, Sarbacane, Milan i Bayard. Sóc professora de la UOC, on dono classes de Metodologia de la Recerca i dirigeixo treballs finals de carrera. També sóc conferenciant i faig seminaris i cursos sobre les meves àrees d'interès (literatura, Internet, emprenedoria i intel·ligència emocional).