1 Veles e vents han mos desigs complir,
2 ffahent camins duptosos per la mar.
3 Mestre y ponent contra d'ells veig armar;
4 xaloch, levant los deuen subvenir
5 ab lurs amichs lo grech e lo migjorn,
6 ffent humils prechs al vent tremuntanal
7 qu'en son bufar los sia parcial
8 e que tots cinch complesquen mon retorn.

9 Bullira·l mar com la caçola 'n forn,
10 mudant color e l'estat natural,
11 e mostrara voler tota res mal
12 que sobre si atur hun punt al jorn;
13 grans e pochs peixs a recors correran
14 e cerquaran amaguatalls secrets:
15 ffugint al mar, hon son nudrits e fets,
16 per gran remey en terra exiran.

17 Los pelegrins tots ensemps votaran
18 e prometran molts dons de cera fets;
19 la gran paor traura·l lum los secrets
20 que al confes descuberts no seran.
21 En lo perill no·m caureu de l’esment,
22 ans votare hal Deu qui·ns ha ligats,
23 de no minvar mes fermes voluntats
24 e que tots temps me sereu de present.

25 Yo tem la mort per no sser vos absent,
26 per que Amor per mort es anullats;
27 mas yo no creu que mon voler sobrats
28 pusqua esser per tal departiment.
29 Yo so gelos de vostr'escas voler,
30 que, yo morint, no meta mi 'n oblit;
31 sol est penssar me tol del mon delit
32 —car nos vivint, no creu se pusqua fer—:

33 apres ma mort, d'amar perdau poder,
34 e sia tots en ira convertit,
35 e, yo forçat d'aquest mon ser exit,
36 tot lo meu mal sera vos no veher.
37 O Deu!, per que terme no y a 'n amor,
38 car prop d'aquell yo·m trobara tot sol?
39 Vostre voler sabera quant me vol,
40 tement, fiant de tot l’avenidor.

41 Yo son aquell pus estrem amador,
42 apres d'aquell a qui Deu vida tol:
43 puys yo son viu, mon cor no mostra dol
44 tant com la mort per sa strema dolor.
45 A be o mal d'amor yo so dispost,
46 mas per mon fat Fortuna cas no·m porta;
47 tot esvetlat, ab desbarrada porta,
48 me trobara faent humil respost.

49 Yo desig ço que·m pora sser gran cost,
50 y aquest esper de molts mals m'aconorta;
51 a mi no plau ma vida sser estorta
52 d'un cas molt fer, qual prech Deu sia tost.
53 Ladonchs les gents no·ls calrra donar fe
54 al que Amor fora mi obrara;
55 lo seu poder en acte·s mostrara
56 e los meus dits ab los fets provare.

57 Amor, de vos yo·n sent mes que no·n se,
58 de que la part pijor me·n romandra;
59 e de vos sab lo qui sens vos esta.
60 A joch de daus vos acomparare.

(Veles e vents [94.125, XLVI]. Del llibre Poesies. Barcelona: Barcino, 2000)

* * *

1 Ab tal dolor com l'esperit s'aranqua
2 e dins lo cors comença fer cami,
3 e roman fret lo loch d'on parteix si,
4 la viva carn s'alterra 'n groga y blanqua,
5 molt e pus fort dolor mon desig sent
6 com ha partir de la mia sperança;
7 no es del tot, mas en lo cami·s lança;
8 ja mon esper demostr'alterament.

9 No·m pens que Deu me done tal turment
10 que·m veja 'l mon si pert lo meu desig;
11 no·m restara sino que mude lig,
12 car de tot l'als mon esforç es potent.
13 Tots los assaigs que amadors an fets,
14 tots me son pochs sino mort acordada;
15 si·m fall Amor, no·m fall pensa irada
16 per castigar mos passats maliffets.

17 Tan gran amor hauria 'n deserets
18 que tal affer menys de senyal passas.
19 De be o mal se·n deu mostrar gran cas;
20 Amor li plau que·s mostren sos secrets.
21 Tant mon voler Amor ha hobeyt,
22 que no·m dolrra sa perillosa plaga,
23 si per null temps la fama no ss'apaga,
24 com sent Francesch, de la su'a jaquit.

25 Vos, dona, sou mon deu e mon delit;
26 donchs no us dolgau si pert lo mon per vos.
27 No·m teniu tort en les mies dolors,
28 e, vos dolent, me feu pus dolorit.
29 Res no·m dol tant com si de mi us doleu;
30 lexau a mi acomanat Amor,
31 car de aquell no·m trobe gran paor;
32 de ira prech que·m vulla guardar Deu.

33 Si com a l'hom frenetich l'es molt greu,
34 quant a fer mal se vol esser levat,
35 lo fort ligam que li hauran possat
36 y ell mal no sent fins la follia veu,
37 ne pren a mi quant so torbat per ira:
38 yo·m trob esforç, tant que no sent treball;
39 quant me jaqueix, si be tot jorn ho call,
40 romanch tant llas, que sol mon cor sospira.

41 Lir entre carts, ma voluntat se gira
42 tant que yo us vull honesta y desonesta;
43 lo sant hair, aquell del qual tinch festa,
44 e plau me ço de que vinch tost en ira.

(Ab tal dolor com l'esperit s'aranqua [94.3 LIII]. Del llibre Poesies. Barcelona: Barcino, 2000)

* * *

1 Ja no esper que sia 'mat,
2 car mon voler no us veu report
3 per mon esforç, qui no 's tan fort
4 que dir que us am haja gosat.
5 Per vos me so mes en amar,
6 e mon hull no·m vol descobrir;
7 molt menys ma lengua volrra dir
8 ço que·l gest no guosa mostrar.

9 Volgr'aver l'ull tan esforçat
10 ab que us mostras lo que dins port,
11 e que us fes venir en acort
12 que diu l'esguart enamorat.
13 De mon cor no puch compte far,
14 ne de ma lengua per lo dir;
15 dien que·s deu l'ull atrevir,
16 car mills se·n pot atras tornar.

17 Sobre vos es tot be cargat,
18 mas feu semblant no voler port
19 de la merce qui·l carrech tort
20 ab son bell giny ha redreçat.
21 Qui pot ne deu tal feix portar,
22 volent tal pena soferir?
23 E la merce no y vol suplir
24 per lo gran carrech parençar.

25 Qui es aquell tan malfadat
26 que sens esper li fall conort,
27 e no s'esforç contra·l cas fort,
28 puys en aquell es desperat?
29 E yo no·m puch aconortar,
30 ans prench tot giny per no sentir
31 los grans afanys qui·m sent venir
32 en part venguts per no gosar.

33 No puch recollir lo desgrat
34 que·m ve de mi, sens fer me tort;
35 ffaent menys mal, vey passar mort
36 a molt mesqui desventurat;
37 car no·m so mes en assajar
38 d'esser lo mils nat en ahuyr,
39 per no poder mi enardir
40 en passions d'amor mostrar.

41 Les dones prech vullen pensar
42 cascun'ab quin esguart la mir;
43 en lo gest me vull enardir
44 puys que Amor m’a tolt parlar.

(Ja no esper que si'amat [94.35, XII]. Del llibre Poesies. Barcelona: Barcino, 2000)

* * *

1 Alt e amor, d'on gran desig s'engendra,
2 sper, vinent per tots aquests graons,
3 me son delits, mas dona·m passions
4 la por del mal, qui·m fa magrir carn tendra;
5 e port al cor sens fum continuu foch,
6 e la calor no·m surt a part de fora.
7 Socoreu me dins los termens d'un'hora,
8 car mos senyals demostren viure poch.

9 Metge scient no te lo cas per joch
10 com la calor no surt a part extrema;
11 l'ignorant veu que lo malalt no crema
12 e jutja·l sa, puys que mostra bon toch.
13 Lo pacient no pora dir son mal,
14 tot afeblit, ab lengua mal diserta;
15 gests e color assats fan descuberta,
16 part de l'afany, que tant com lo dir val.

17 Plena de seny, dir vos que us am no cal;
18 puys crech de cert que us ne teniu per certa,
19 si be mostrau que us esta molt cuberta
20 cella per que Amor es desegual.

(Alt e amor, d'on gran desig s'engendra [94.13, III]. Del llibre Poesies. Barcelona: Barcino, 2000)