Cada llengua atresora la seva manera única de concebre la realitat. Cada llengua que mor, doncs, representa un empobriment per a la humanitat sencera. I, malgrat tot, en els darrers anys, hi ha moltes llengües que han desaparegut del planeta sense fer soroll ni deixar rastre: el judeoprovençal, el catawba, el dàlmata, l'ubick, el kamassià, el yaghan...

Els esforços lingüicides de molts estats per uniformitzar el paisatge en favor de la llengua d'estat i en detriment de la diversitat lingüística han donat i donen, doncs, el seu fruit. Els catalans, per sort, encara podem decidir quin serà el futur de la nostra llengua. Però si deixem que els altres decideixin per nosaltres la profecia es farà realitat.

(Sinopsi)