L'ESCLAU

El mestre ha d'intervenir contra un client que fa mal a l'esclau. Una mica de dolor no és gaire greu i l'esclau sap que ha d'aguantar, però més dolor es nota i massa crits espanten tothom. Abans d'entrar dins la cambra, el mestre s'ha quedat mig minut rere la porta, esperant que els crits es calmin sense que hi hagi d'intervenir, però veu que no es pot fer enrere i obre la porta per demanar al client de marxar. El client no ha acabat i assegura que anirà amb compte; encara panteixant, explica que és massa complicat esperar trobar un altre japonès en aquestes hores i que té el dret de no quedar amb desig insatisfet. El mestre està a punt de cedir però percep en la mirada de l'esclau un terror que no pot aguantar i diu no. El client repotega una estona i quan accepta de marxar l'esclau té el dret de dutxar-se i descansar.

Hauria de dormir però té mal i vergonya. Al cap d'un moment de quedar immòbil damunt del llit s'aixeca per mirar per la finestra. Cauen les últimes gotes visibles del vespre, per la plaça no passa ningú i només alguns estornells gosen trencar el cel, amb un vol feixuc, incert, alentit pel pes de l'aiguafang.

(Fragment del llibre Aiguafang. Barcelona: La Magrana, 2008, p. 26)

* * *

L'ASSASSÍ

Anit no matarà, fa massa dies que no ha anat a veure el pare i li ha promès que mirarien la televisió junts. Aquest, assegut dins una butaca vellutada de roig, és sec i absent de tant fixar la porta per si entra el fill. I quan el veu entrar esquinça el somriure que està a punt d'endolcir-li la boca.

Mentre espera, el pare ofega un rot en bevent aigua de til·la, i demana perdó a la seua dona morta. No parla amb ningú més, però no li sap greu, i quan la infermera el neteja sols diu que sí amb el cap i a cops això li sembla massa, es troba xerraire, de quin dret s'esplaia amb gent que no sigui la seua dona enterrada o el seu fill assassí? La vocació del seu fill no l'ha xocat mai, ha de guanyar-se la vida, i matar li permet de suportar aquella feina a l'Ikea. És clar, hauria preferit que fos poeta, perquè un dia, a la televisió, algú va dir que era la millor manera de fer feliços els que ens estimem i ell vol que l'assassí el faci feliç.

(Fragment del llibre Aiguafang. Barcelona: La Magrana, 2008, p. 29)