Edat de lectura

Aquesta novel.la obliga al lector a situar-se en un marc històric molt concret de la nostra història col.lectiva: els anys vint i trenta del segle xx. Cal, per tant, en primer lloc, entendre el context ideològic en el qual es movien els protagonistes del relat. Per aquest motiu, se n'aconsella la lectura a partir dels 16 anys.

Argument

Un jove estudiant de Ciències de la Informació de Barcelona troba cinc llibretes antigues que corresponen al dietari del seu avi, escrit entre 1923 i 1936.
En la primera llibreta, feta entre 1923 i 1924, se'ns explica, mitjançant les paraules escrites per un nen, l'arribada d'una família d'anarquistes catalans al Brasil, amb la intenció de crear a la selva una societat lliure anomenada Nova Catalunya, en la qual no hi hauria opressió per motius de classe i on els catalans no dependran de l'Estat espanyol.
La segona llibreta comença l'any 1934, quan el nen ja s'ha convertit en un jove. La mort de la mare li serveix per explicar el procés d'arrelament de la família al Brasil, així com la compra de la hisenda on crearan la Nova Catalunya, a l'Estat de Paraná.
En la tercera, escrita entre setembre de 1934 i desembre del mateix any, el noi ens explica les primeres contradiccions entre l'ideal i el real: l'arribada de treballadors brasilers, la difícil relació a causa de la gelosia entre el pare i un anarquista català que s'incorpora al projecte...
En la quarta (desembre 1934 - maig 1935), se'ns narra, en temps present, la sensació que tenen els anarquistes catalans que el seu projecte ha fracassat. A més, es produeix el detonant final de la novel.la: el contacte amb els indis del Brasil. La relació entre els anarquistes i els indis comença d'una forma altament positiva, però l'arribada dels garimpeiros -buscadors d'or sense escrúpols- farà capgirar la situació, ja que utilitzaran els indígenes, després d'emborratxar-los, per a buscar or.
En la cinquena llibreta (maig 1935 - juliol 1936), la successió de fets es dispara. Els garimpeiros, suposadament sota les ordres de l'hisendat més poderós de la zona, volen exterminar els indis. Malgrat que els anarquistes catalans demanen l'ajut de les autoritats, la policia local no mostra cap interès a defensar els indis, ans al contrari. Tots aquests fets fan decidir el pare i els oncles del narrador a tornar a Catalunya, on, d'altra banda, les forces d'esquerra i nacionalista governen a la Generalitat. Després de vendre les terres, tornen amb vaixell a Barcelona, on arriben el 19 de juliol de 1936, en el moment que s'ha produït l'aixecament militar contra la República.
En l'epíleg, el jove estudiant de Ciències de la Informació ens explica com van acabar la seva vida aquells anarquistes catalanistes: van ser una de les moltes famílies catalanes que van perdre la guerra, tant des del punt de vista social com nacional.

Tema

L'intent de crear una nova Catalunya, lliure de diferències socials i lliure de l'opressió nacional que es patia a l'Estat espanyol, es converteix en l'eix de la novel.la. Ara bé, també es desenvolupen temes colaterals com la destrucció de les cultures autòctones d'Amèrica, les relacions entre els diversos grups humans que poblen el Brasil modern, la importància de la llengua catalana per al fet català...

Personatges

El narrador de l'obra és el fil conductor de la novel.la, ja que esdevé, encara que no en sapiguem el nom, l'autèntic protagonista del relat. Quan és un nen, ens explica, amb els ulls i les paraules d'un nen, l'arribada al Brasil, amb una ingenuïtat comparable a la d'aquests anarquistes catalans que decideixen crear Nova Catalunya. Quan és adult, és qui ens fa arribar, mitjançant el que viu o el que ha viscut, el periple brasiler d'aquesta família: les esperances, els desenganys, les contraccions en tots els sentits...
És ell qui ens fa conèixer els indis, qui ens fa reflexionar sobre el que ha passat -i passa!- al Brasil, qui ens fa saber què succeí a la Catalunya dels anys vint i trenta, quins eren els anhels de tota una generació de catalans que va perdre la guerra...
El pare del narrador, besavi del noi que troba el dietari, és la representació de la persona fidel al seus ideals fins a la medul.la. Uns ideals naturistes, llibertaris i catalans que el portaran a situacions límits i, algunes vegades, contradictòries, però que permeten al lector conèixer com pensava una part de la societat catalana d'aquella època.
La mare del narrador és la serenor i l'impuls vital que fan que el narrador escrigui el seu dietari. En vida, representa l'empenta per continuar escrivint en català, encara que es trobin al Brasil; en mort, és l'empenta per continuar, senzillament, escrivint.
Els oncles del narrador, en Llibert li l'Emília, són l'exemple de fidelitat al germà i als ideals d'aquest.
Els treballadors negres brasilers ens aporten la manera de viure i d'entendre el món -el fatalisme- d'aquesta part de la població del Brasil. Són el contrapunt a la manera d'entendre el món dels anarquistes catalans.
Els indis són els personatges que permeten a l'autor fer reflexionar el lector sobre el fet que, quan hi ha interessos econòmics, no es respecten els més mínims drets, ni col.lectius ni individuals. I en aquest cas els indis, la seva manera de viure, són un obstacle per a l'expansió d'un model de producció que es basa en la destrucció de la terra.

Suggeriments didàctics

1. En la primera llibreta, hem vist que el narrador és un nen i que escriu, per tant, com ho faria un nen. Aprofitant el fet que a classe de llengua de batxillerat es treballen els diversos nivells de llenguatge, l'alumnat haurà de reescriure algun d'aquests fragments com si fos una persona adulta. Haurà de fer servir, aleshores, un lèxic, unes expressions i unes construccions sintàctiques que siguin pròpies d'un registre literari -però no excessivament formal, ja que es tracta d'un dietari- escrit per un adult.

2. En l'obra, els protagonistes es declaren anarquistes. Els alumnes hauran de buscar informació sobre l'anarquisme català. Després, amb la informació obtinguda, hauran de comparar el que defensava l'anarquisme dels anys vint i trenta (i l'actual) amb allò que es proposava en el llibre. Cal que l'alumnat tingui en compte les diverses tendències de l'anarquisme, que han fet, per exemple, que a partir dels anys vuitanta d'aquest segle hi hagi un intent de síntesi entre anarquisme i independentisme revolucionari.

3. En l'obra, el pare del narrador sap una llengua anomenada esperanto. Cal que els alumnes busquin informació sobre aquesta llengua (poden consultar els centres esperantistes -internet pot ser una bona eina-): qui la va crear? amb quina finalitat? quina expansió ha tingut al llarg de la història? on la poden aprendre?
Un cop fet això, poden comparar el paper de l'anglès en la societat actual amb allò que els esperantistes volien que fos l'esperanto. Veure si, en el fons, l'anglès és l'esperanto de final de segle o, en canvi, és una prova més que només s'imposa la llengua que al darrere té una economia (i un exèrcit) poderosa.

4. Mitjançant internet i revistes especialitzades (per exemple, les del CIEMEN), els alumnes hauran de buscar informació sobre la situació actual dels indis del Brasil. Si fos possible, es podria completar veient alguna pel.lícula relacionada amb la situació dels indígenes americans (per exemple, La selva esmaragda, de John Boorman, que, malgrat un rerefons d'aventures molt nord-americà, permet explicar què està passant amb la població índia del Brasil).

5. En la novel.la, se'ns explica que aquesta família anarquista també vol crear en aquesta Nova Catalunya una societat on el català sigui realment la llengua utilitzada en tots els àmbits. Caldria que l'alumnat busqués informació sobre la situació dels català als anys vint (sota la dictadura de Primo de Rivera) i als anys quaranta-setanta (sota la dictadura del General Franco). Són força útils llibres de l'estil La persecució política de la llengua catalana de Francesc Ferrer i Gironès, Cronologia de la repressió de la llengua i la cultura catalanes 1936-1975 de Josep M. Solé i Sabaté, i Joan Villarroya. La informació obtinguda es podria repartir per àmbits d'ús per tal que tota la classe tingués coneixement de la situació del català en aquests períodes històrics que es tracten en la novel.la.