La propina, llibre guanyador del Premi Pere Quart d'humor i sàtira 1990, per unanimitat del jurat, és la rotunda confirmació de l'originalitat de Larreula, que té aquest doble i excepcional mèrit: d'una banda, ser un escriptor d'alta qualitat literària, i de l'altra, no renunciant mai a aquest rigor, arribat a fer riure el lector d'una manera franca. Un lector que se sent identificat amb La propina, perquè són sis històries a través de les quals Enric Larreula recrea una sèrie de tics i d'obsessions que formen part de l'experiència quotidiana de molta gent.

(Ressenya del Premi Pere Quart d'Humor i Sàtira, 1990)
 

* * *

El que, en essència, es descriu i es narra en el llibre Dolor de llengua, d’Enric Larreula, és la qüestió de la identitat dels catalanoparlants, implicada de manera inextricable amb les qüestions del territori i de la llengua. I la qüestió del territori es relaciona íntimament, per exemple, amb la del secessionisme valencià i amb el sentiment d’independència dels andorrans. La "qüestió valenciana" és descrita amb gran realisme, tacte i respecte. Aquí, i en general en tot el llibre, l’autor intenta mantenir-se relativament neutral respecte al que podria semblar "la veritat" i es limita a documentar el dolor lingüístic profund que aquest poble experimenta de mil maneres i per mil circumstàncies.

(Joan Solà. "Dolor de llengua (i 2)", Avui Cultura, 23 de gener del 2003, p. 7)

* * *

Són dos volums, però en podrien ser tres. Enric Larreula (Barcelona, 1941) ha fet una novel·la de més de cinc-centes pàgines que ben bé podria passar per una trilogia, lluny però de les trames de les trilogies habituals d'aquest moment. La fantasia, tant en voga a hores d'ara, és substituïda per la creació d'un personatge de ficció, en Bernat Prats, des de la seva infància fins a la seva maduresa, situat en ple segle XVI quan les desavinences, les ganes de poder o simplement la rapinya se solucionaven —¿potser com ara?— a cops de garrot i sobretot, amb l'aplicació de la justícia per la pròpia mà.

Bernat Prats és un heroi complet, un noi de pagès que es fa ell sol, que viu multitud d'aventures i desgràcies i que fa la sensació que vagaregi en solitari per una Catalunya esventrada que l'autor ressegueix mil·limètricament des del seu vessant històric, geogràfic i toponímic.

L'autor ha d'haver escorcollat a fons arxius i documentació que, finalment, li han permès endinsar-se en la societat del segle XVI i ha elaborat una novel·la de rerefons històric, tintada de la corresponent dosi de ficció gràcies al seu personatge inventat, però que posa l'èmfasi en l'evolució del seu heroi, un xicot d'un poblet de la zona del Ter, que viu invasions dels pirates barbarescos, que es veu obligat a deixar la masia i, al seu darrere, la família assassinada, a la recerca de la seva germana, segrestada pels invasors.

Aquest objectiu marcarà una bona part de l'aventura que va modelant el personatge protagonista entre l'espontaneïtat de la lluita bandolera i l'educació gairebé autodidacta gràcies a entrar en contacte amb un savi català que resideix a Sicília i el coneixement de la cultura jueva que el marcarà també fins al final a causa d'un tresor amagat que té el compromís de fer arribar a la comunitat jueva.

L'heroi Bernat Prats es mou en un periple que viu la decadència política, econòmica i cultural catalana, la pèrdua dels mercats del Mediterrani, la protecció dels atacs barbarescos i turcs, el bandolerisme en auge, les constants guerres europees, les intrigues polítiques i les lluites religioses. De les costes catalanes a Tunis, de Tunis a les Illes mediterrànies, de les Illes al Principat, del Principat a diversos punts d'Europa, d'Anglaterra als Països Baixos... el recorregut de Bernat Prats és intens i, en certs moments, propi d'un moment convuls com el del segle XVI. És per això que l'heroi empra influències de bandolers famosos, guerrillers cèlebres, militars sense fronteres, polítics sense escrúpols i religiosos sense religió.

Tot un reguitzell de personatges que, juntament als episodis històrics i les referències geogràfiques i toponímiques, conformen un fresc tractat, d'una banda, amb ferm domini literari i, per l'altra, amb un evident interès per no obviar cap detall que alteri el rigor històric. Aquest mateix interès, més evident en el segon volum i, per tant, més dominat de referències que el primer, fa que l'heroi Bernat Prats es transformi, com diu un del dos títols, i evolucioni segons les circumstàncies que l'envolten.

Bernat Prats, però, és un personatge condemnat a ser fugitiu tota la vida, arrossegant el pes d'una pèrdua constant... la de la infància, la de l'adolescència, la familiar, la de sentir-se part del seu poble o fins i tot la de lluitar per la llibertat. Un recorregut i una transformació que també l'il·lustrador Leonardo Rodríguez ha sabut reflectir en les seves dues úniques imatges, dos retrats de l'heroi que són les cobertes dels dos volums que, com el relat, mostren l'evolució temporal que fa Bernat Prats des de la humil pagesia a la força de la raó, ni que sigui havent de recórrer a la violència.

(Andreu Sotorra. "Un heroi complet", crítica literària d'Editorial Barcanova, setembre de 2007)

* * *

Enric Larreula (Barcelona, 1941), llicenciat en filologia catalana i professor de llengua a la UAB, des dels anys vuitanta ha publicat diversos llibres de literatura infantil i juvenil amb títols com Marduix (1983), premi Crítica Serra d’Or i Contes per a un món millor (1992), premi Lola Anglada. Terres verges és l’aventura d’una família catalana i llibertària que fugint de la dictadura de Primo de Rivera cerca a la selva del Brasil uns terrenys per construir la pròpia utopia sota el signe llibertari de la Nova Catalunya. Enric Larreula, com aquells catalans del segle XIX que s’embarcaren cap als Estats Units decidits a col·laborar en la construcció del comunisme cabetià a la ciutat utòpica d’Icària, s’endinsa a recrear el somni d’uns catalans que anhelen un món de fraternitat, justícia i llibertat.

[...]

Enric Larreula ha tramat a Terres verges una història realment important carregada d’emocions i de reflexions plena d’ideals llibertaris i d’amor a Catalunya. El món cada dia comença de nou i la utopia és un somni que es pot fer realitat i qualsevol dia pot néixer una Nova Catalunya.

(Ferran Aisa. "Anarquistes a la Nova Catalunya", Avui Cultura, 2 de gener del 2015, p. 21)