«El meu present és una vida paral·lela al meu passat, perquè sempre visc aquell passat com si el visqués ara»; així es manifesta Teresa Juvé a l'hora de donar tot el sentit al títol d'aquest llibre. Tu ets jo és el que molt sovint li repetia el seu marit, Josep Pallach. «Entre nosaltres no hi havia secrets; jo ho sabia tot d'ell i ell de mi. Jo era el seu mirall; ell em veia dins seu i jo era dins d'ell.» El moment present —per exemple, l'observació d'una flor— la transporten ràpidament, com un flaix,a records d'un passat totalment compartit amb Josep Pallach.

L'autora ens brinda molt més que un relat i unes vivències personals; és com una gran fotografia de la seva vida apassionant, farcida d'anècdotes i situacions transcendentals viscudes en primera persona, sense oblidar-se mai d'Ell —així anomena el seu marit—del qual mai no ha deixat d'estar molt i molt a prop.