Teresa Juvé Acero neix a Madrid l'any 1921. De pare català i mare madrilenya, la seva formació s'inicia, a cinc anys, a la Institución Libre de Enseñanza de Madrid. Durant la República, la família va a viure a Barcelona i ella continua els estudis a l'Institut Escola Ausiàs March de la Generalitat de Catalunya, on rep classes per part de professors il·lustres com Jaume Vicens Vives i Carme Serrallonga. Quan acaba la Guerra Civil s'exilia a Tolosa de Llenguadoc amb la seva mare, el seu germà i la seva germana. A França estudia Filologia i Literatura Comparada, dona classes de llengua espanyola i prepara la tesi sobre el poeta occità Pèire Godolin.

L'any 1942, durant la Segona Guerra Mundial, Teresa Juvé es compromet amb la resistència francesa fent d'agent d'enllaç. A conseqüència d'aquesta activitat, en dues ocasions està a punt de ser capturada pels soldats alemanys i per la Gestapo. L'octubre del 1948 es casa amb el dirigent socialista Josep Pallach, també exiliat i a qui havia conegut, a Cotlliure, l'estiu d'aquell mateix any. Pallach ja havia finalitzat la carrera de Ciències de l'Educació, també participava en la resistència francesa i havia entrat al Moviment Socialista de Catalunya. Un cop casats, van a viure a París, on treballen en un Institut pilot d'Ensenyament Mitjà i on neix la seva filla Antònia. Posteriorment, es traslladen a Montgeron i tots dos imparteixen classes al Lycée Mixte Expérimental.

Durant aquests anys, Teresa Juvé llegeix novel·les policíaques, en especial Georges Simenon i Aghata Cristhie. És també en aquesta època que Josep Pallach, que és el primer lector dels treballs literaris de la seva dona, l'encoratja a escriure. A la seva primera novel·la, La charca en la ciudad, l'autora recull l'experiència a l'exili, centrant l'argument en un camp de concentració de dones a França. Amb aquesta obra queda finalista, l'any 1963, del premi Nadal. El llibre roman inèdit fins que, l'any 2005, l'autora publica L'aiguamort a la ciutat, la versió catalana d'aquell primer títol.

L'any 1967, Teresa Juvé va engegar, a Roses, l’Escola Plurilingüe Emporiae, un centre d'ensenyament d'idiomes que també servia com a residència d'estiu per a estudiants francesos. L'any 1970 Teresa Juvé i Josep i Antònia Pallach tornen a Catalunya de manera definitiva i, tant l'autora com el seu marit, fan classes a la Universitat Autònoma. Ell imparteix classes d'Història de l'Educació i ella de Literatura Occitana dels segles XVI i XVII i de Traducció Literària. L'activitat política de Josep Pallach és constant i va en augment fins a començaments de 1977, any en què mor, dos dies després de ser elegit secretari general del partit Socialista de Catalunya. La prematura mort de Pallach marca necessàriament, ja per sempre, la vida de la família.

L'especialització de Teresa Juvé en el segle XVI a Catalunya, juntament amb la seva afició a la novel·la policíaca, desemboca en la creació literària del detectiu portantveus Plagumà i del seu col·laborador, el jutge Joanola. D'aquesta parella de personatges en surt tota una sèrie de novel·les: la primera, El portantveus s'ha equivocat apareix, a l'editorial Columna, l'any 1997. Posteriorment, l'editorial Proa publica títols com La Commedia dell'Arte sota sospita (2000), Els assassins eren més d'un (2002) i Juguesca mortal (2002). Aquestes obres són especialment valuoses per la descripció de la vida política, econòmica i social de Catalunya de finals del segle XVI, on està ambientada la trama, i destaca l'estil àgil i precís, la intriga de l'argument i la caracterització de la parella protagonista. L'any 2014 l'editorial Meteora publica La trampa, títol al qual segueixen L'arbre trencat, publicat el 2019, i El degollador de Vallvidrera, aparegut el 2021. L'any 2015 apareix el llibre autobiogràfic Tu ets jo. Flaixos per al meu blog, en què l'autora exposa les seves reflexions, sempre lúcides i colpidores, a partir del relat de les seves intenses vivències.

L'any 2010 rep la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i, el 2018, el Premi Memorial Francesc Macià de la Fundació Josep Irla. L'any 2021, la Generalitat de Catalunya commemora el centenari del seu naixement. És presidenta d'honor de la Fundació Pallach i sòcia d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.