SORTILEGI

Bruixa m'has dit, per aquest sortilegi
que entre tu i jo s'ha donat gratuït.
Totes les flors del mal l'han beneït.
Sortós, jo dic, a qui tal mal envegi.

Contradirem les lleis més reputades,
menjàrem fruits d'allò més exquisit.
Amor, amor, no caiguis en l'oblit,
ara que bufen inclements ventades.

Vàrem ser destres a seguir el cant
de pèrfides sirenes d'un instant.
Dolces derrotes de destins humans.

No cal mirar-se amb recança les mans
si el cor vol brega sense comptar els anys
i oblidar dels camins tots els paranys.

(De Quatre sonets, 1994)
 

* * *
 

CAPVESPRE

EL CREPUSCLE ha envaït
a poc a poc la badia
i l'ha omplerta d'una
llum màgica, quasi divina.
El mar s'ha condormit
i les barques es troben com
somortes després del tràngol del migdia.
Un vol de gavines juganeres
ens evoca el cant dels amants.
Els perfils de Pení i es Bufadors
són ombres xineses
que ens recorden l'embruix
dels misteris de la nit.
Hora de capvespre vora mar.
Hora de calma i de repòs,
d'aixoplugar-nos dins nostre
i retrobar tot allò que hem perdut pel camí,
sota un sol xafogós de migdia.

(D'El temps passa a Cadaqués, 1986)
 

* * *
 

PRELUDI DE L'HIVERN

Es fràgil lo real y es inconstante,
también su ley el cambio, infatigable.
O. PAZ

VINDRÀ l'hivern, aquest amic temut.
Caldrà pensar en treure les flassades
fetes de llanes càlides d'antany.
L'estiu, el sol, l'amor són fugissers,
perduren sols al fons de la memòria,
reserva natural per no morir de fred.

Recorro el bosc i em porta al laberint.
Roures immensos em semblen fantasmes.
No trobo la sortida. El verd i el groc
m'atreuen la mirada.
Contrast de vida i mort.
Es resisteix el verd, triomfa el groc,
la natura té lleis.
El cor no en té, viatger entre fulles,
es resisteix a perdre la tendresa.

Estimo el bes, no pas el que és donat
sinó aquell pensat que mai pots perdre.
El somni m'ha atrapat!
Vull que l'hivern em retorni el misteri
de saber que en un full blanc com la neu
sempre hi podrem escriure noms perduts,
recobrar espais on l'amor ens prengué,
on ens desaprengué.

Tancar després els ulls
i el full sense saber
si és certa o no la vida que hem viscut.

(De Del temps i dels somnis, 1993)
 

* * *
 

ARA QUE ÉS TARD

ARA QUE és tard, i en el recer d'hivern
escalfa poc el sol,
en l'horitzó dibuixes, sempre damunt del mar,
la imatge deliciosa d'abundosos oratges.

Ara que és tard, és hora d'inventari.
Quin gruix, el llibre de la vida!
Del rellotge de sol l'ombra aturada,
no en sents la més petita angoixa.

Cap recança: estava previst.
Tots els reductes
de fosca són llum dels teus actes.

(De Pels camins remorosos de la mar, 1989)