Comentaris d'obra
"Josep M. Jaumà m'escrivia tot dient-me que pensava emprendre una tesi doctoral sobre Larkin: jo li havia dirigit, o fingit dirigir, una tesina sobre John Donne, a l’època heroica en què la Universitat de Barcelona havia improvisat un programa de filologia anglogermànica comptant amb què els seus primers llicenciats podrien ser els seus primers professors. La tesi, en el seu moment, arribaria a bon port. S'hi manifestaven uns coneixements fins llavors inèdits en el nostre país, sobre la poesia anglesa moderna."
(José M. Valverde: «Pròleg», dins Aquí: Trenta poemes. Barcelona: Edicions del Mall, 1986, p. 9)
(José M. Valverde: «Pròleg», dins Aquí: Trenta poemes. Barcelona: Edicions del Mall, 1986, p. 9)
* * *
"L'encàrrec d'escriure el text [de Pedra i sang], una mena de guió previ a l'obra, recau en Josep Maria Jaumà, professor de Filologia Anglesa de la UAB, on va dictar durant molts anys l'assignatura de Shakespeare, i mestre en vers, a través de les seves traduccions de poesia anglesa. Novell com a autor teatral, Jaumà pensa primer en el model de T.S. Eliot i la seva obra Assassinat a la catedral, però després d'alguns intents la seva creació deriva cap a l'escriptura en vers, que, segons el mateix Eliot, «és preferible perquè, primer és el mitjà ideal per expressar emocions i, segon, perquè el ritme del vers exerceix una especial influència sobre l'ànim de l'espectador sense que, aquesta és la seva importància, ell se n'adoni». Posteriorment, Jaumà entén que és Shakespeare, precisament, el millor dels exemples per construir el text i, amb aquest immens bagatge, reinicia l'escriptura del text que, a poc a poc, deriva fins Pedra i sang, amb el subtítol L'assassinat de l'abat Arnau de Biure al monestir de Sant Cugat del Vallès durant la Missa del Gall del 1350, i que després tindrà l'enunciat de tragicomèdia musical."
(Eduard Jener: «Tradició i modernitat», dins Pedra i sang. Sant Cugat: Associació Amics de Pedra i Sang, 2005, p. 21)
(Eduard Jener: «Tradició i modernitat», dins Pedra i sang. Sant Cugat: Associació Amics de Pedra i Sang, 2005, p. 21)