Ignasi Iglésias (Sant Andreu de Palomar [avui Barcelona], 1871 - Barcelona, 1928). Dramaturg i poeta català vinculat amb el moviment modernista, és un autor cabdal per entendre l'evolució del teatre en el tombant del segle XIX al segle XX.

Les seves primeres obres foren estrenades en companyies d'afeccionats. D'escriure peces curtes, la seva obra va anar creixent en qualitat i extensió i va començar a escriure autèntics drames. De seguida es va sentir influït pels modernistes (grup de l'Avenç) i pel dramaturg noruec Henrik Ibsen. L'argolla (1894) va ser el primer intent de crear un drama ibsenià. El seu primer gran èxit el va assolir amb L'escurçó (1894). La seva trajectòria es va reprendre amb obres de línia ibseniana com Fructidor (1897). Es va consagrar amb l'estrena de diverses obres d'èxit al Romea com El cor del poble (1902), Els vells (1904) —peça traduïda a altres llengües— i Les garses (1905). Més endavant, amb l'esclat del Noucentisme, va entrar en una crisi estètica que el va mantenir un llarg temps sense publicar ni escriure. Va reaparèixer amb drames més aburgesats com La llar apagada (1926).

Les seves poesies foren publicades en el llibre Ofrenes (1902) i posteriorment en altres reculls pòstums.



Pàgina elaborada per X. R. Trigo per a l'AELC.
Textos: Gabriel Boloix.