Maria Ibars i Ibars, filla d'una família humil que viu a Dénia, neix fortuïtament a València el 29 de febrer de 1892. Els seus pares treballen al servei d'una de les famílies més riques de Dénia que periòdicament fan estades a la gran ciutat. Passa la seva infància i l'adolescència a la capital de la Marina Alta fins que es trasllada a València a estudiar Magisteri a l'Escola Normal Femenina on aconsegueix el títol de mestra el 1913. Després d'uns anys d'interinatge obté la plaça definitiva a l'escola de la Font de la Figuera (la Costera) on comença a aplicar mètodes innovadors. Es casa i té dos fills que, de grans, quan comencen els estudis superiors, van a València on la seva mare sol·licita i aconsegueix un trasllat escolar el 1934.

És aleshores que retroba el seu amic Carles Salvador, un dels puntals de la cultura valenciana. La seva influència és decisiva perquè Maria Ibars emprengui una carrera lierària i ho faci en la llengua pròpia. El 1935 comença els cursos de llengua i cultura valencianes que imparteix Carles Salvador al Centre de Cultura Valenciana. A partir d'aquí comencen les seves col·laboracions al diari Las Provincias i a la revista El Vers Valencià. En aquesta època també entra en contacte amb l'Associació Protectora de l'Ensenyança Valenciana que va contribuir decididament a la renovació pedagògica i a la introducció de l'ensenyament del català a les escoles.

La guerra de 1936 impedeix el progrés d'aquest camí iniciat i Maria Ibars, d'ideologia conservadora, es reclou. En plena postguerra, dintre dels pocs marges culturals existents, Carles Salvador intenta que l'ús de la llengua pròpia es mantingui encara que sigui en les publicacions permeses lligades a les festes i a les commemoracions religioses de caràcter popular. Al seu costat, Maria Ibars publica diverses poesies a les revistes Pensat i Fet i L'Altar del Mercat, als Almanaques de Las Provincias com també als Llibrets de falla o foguera. Participa en algunes antologies poètiques com Glòria Vicentina (1944). El seu primer llibre, Poemes de Penyamar apareix el 1949 i és un recull de poesies amb un pròleg de Carles Salvador. Penyamar és el paratge de Dénia on Maria Ibars tenia el seu habitatge més estimat.

En aquest mateix any guanya el premi de novel·la als Jocs Florals de València amb Vides planes i comença a relacionar-se amb el grup d'escriptors que intenten la renovació de Lo Rat Penat. Continua la publicació de poemes, ara a les revistes Glorieta i Sicània. Més tard ho fa al setmanari La Marina. A finals dels cinquanta es proposa l'edició de la seva obra en prosa, però no és fins al 1962 que apareix Vides planes i el 1965 la seva altra novel·la en català, L'últim serf. Els seus contes es publiquen dins la col·lecció Nostres Faulelles entre 1961 i 1967. En castellà té les novel·les: Como una garra (1961) i Graciamar (1963).

La mort del seu amic Carles Salvador i la seva salut precària contribueixen al seu progressiu aïllament. Mor el 9 de gener de 1965 a València. Avui un dels Instituts d'Ensenyament secundari de Dénia porta el seu nom.

El 1992, amb motiu del centenari del seu naixement, es publica Els miracles de Teulada, una peça teatral inèdita de contingut religiós i popular. El 2015 s'estableixen unes rutes literàries en el seu honor.