És el drama més representat i traduït de la dramatúrgia catalana.

Manelic, el protagonista, ha esdevingut un prototip, i encarna l'home simple i pur, el pastor de la terra alta. Casat amb Marta, es rebel·la contra el poder de Sebastià, terratinent, i acaba per matar-lo i retornar a la muntanya amb la seva dona, allà on l'engany i la traïció no són possibles. Marta és un personatge típicament guimeranià, un ésser desarrelat i desvalgut, que adquireix consciència de la seva personalitat així que posseeix una cosa seva: Manelic. Escrita en prosa, l'obra no tingué la confiança del seu autor, i per aquest motiu fou estrenada en traducció castellana, a Madrid, per la companyia Guerrero-Mendoza, el novembre del 1896. L'estrena en català tingué lloc a Tortosa el 7 de febrer de 1897 per la companyia de Teodor Bonaplata, si bé fou Enric Borràs el qui difongué el drama. Ha estat traduïda als principals idiomes, se n'han fet versions operístiques i ha estat portada repetidament a la pantalla a diversos països.

(Font: Gran Enciclopèdia Catalana)

Vegeu-ne el text sencer en castellà
 

* * *
 

Estrenes, traduccions i difusió:

1896: 30 de novembre. Tierra Baja. La companyia Guerrero-Mendoza va estrenar en castellà al Teatro Español de Madrid el drama rural Terra baixa. La traducció era de José de Echegaray.

1897: 7 de febrer. La versió original catalana va ser estrenada per la companyia de Teodor Bonaplata al Teatre Principal de Tortosa. Tres dies després se'n feia una representació al teatre de la Sociedad La Granada, de Gràcia, per la companyia d'Antoni Piera. El dia 21 del mateix mes es representà a Reus; el 6 de març, a Sant Feliu de Guíxols; i el mes de maig a Manresa.

El dia 10 de maig de 1897, la companyia d'Enric Borràs en feia la primera representació al Romea, i d'aquesta data arrenca la celebritat de Terra baixa. Enric Borràs, el gran creador de Manelic, va interpretar el personatge centenars de vegades no solament a Catalunya, sinó a tota la península i a Amèrica.

L'any 2014, es va estrenar una versió del càssic de Guimerà dirigit per Pau Miró i amb Lluís Homar interpretant tots els papers.

A més de la versió castellana de José de Echegaray, Terra baixa ha estat objecte de múltiples traduccions, entre les quals: al francès, per Albert Berlald; a l'anglès, per Wallace Gillpatrick; a l'alemany, per Eberard Vogel; al suec, per Edworard Liddfors; a l'italià, per Soldatini; al rus, per Issac Pawlovsky; al txec, per A. Pikart; al portuguès, per Joao Soller; al sicilià, per A.Campagna; a l'esperanto, per Boenann i Masgrau; al serbi; a l'hebreu i al jiddisch.

Terra baixa ha donat peu a dues òperes: l'alemanya Tiefland, amb llibret de Rudolf Lothar i música d'Eugen d'Albert, i la francesa, La Catalane, amb llibret de Tiercebin i Ferrer, i música de Ferdinand Le Borne.
 

* * *
 

Filmografia basada en Terra baixa:

1907. Tierra baja. Espanya. Direcció: Fructuós Gelabert. Diorama, 20 min., muda, b/n, 35 mm.

1913. Tierra baja. Argentina. Direcció: Mario Gallo. Llargmetratge, muda, b/n, 35 mm.

1914. Marta of the lowlands. Estats Units. Direcció: J. Searle Dawley. Paramount. Llargmetratge, muda, b/n, 35 mm.

1922. Tiefland. Alemanya. Direcció: Adolf Edgard Licho. Llargmetratge, muda, b/n, 35 mm.

1940/1944. Tierra baja. Alemanya. Direcció: Leni Riefenstahl. Tobis. Llargmetratge, b/n, 35 mm. Vegeu un article que en parla

1950. Tierra baja. Mèxic. Direcció: Miguel Zacarías. Diana films. 95 min. b/n, 35 mm.
 

* * *
 

Altres publicacions:

• Barcelona: La Galera, 2016.
• Barcelona: LaButxaca, 2013.
• La Garriga: Rock Oak Press, 2009.
• Barcelona: Grup Promotor, 2008.
• Barcelona: Angle Editorial, 2007.
• Barcelona: Barcanova, 2005.
• Barcelona: Laertes editorial, 2004.
• Barcelona: Proa, 2000; 2009.
• Barcelona: Castellnou edicions, 1999.
• Barcelona: Edicions 62, 1995; 1999; 2007.
• Madrid: McGraw-Hill Interamericana de España S.L., 1997; 2005.
• Barcelona: Fundació Teatre Lliure, 1990.
• Barcelona: Selecta, 1987; 1996.