El teatre, a més de ser un esdeveniment lúdic de primer ordre, és també, molt sovint, una eina de reflexió reivindicativa i alliberadora.

D'una manera molt singular ho és el teatre metafòric i de fonaments democràtics que, potser amb no gaire encert, se l'ha titllat habitualment de teatre de l'absurd.

Després de la recent victòria de Donald Trump com a president dels EUA, es veu encara més la urgència d'enfortir els elements naturals de la condició humana quant a la independència i a la llibertat, tant personal com col·lectiva.

Aquesta obra, escrita abans del relleu presidencial a Whashington, remarca, a través d'un adolescent català i d'un vell afroamericà, com és d'important lluitar per aquests valors irrenunciables i l'esforç que cal fer per assolir-los.

(Sinopsi)