Marisol González i Felip (València, 1962) ha viscut sempre a Nules, a la Plana Baixa. En la seua època escolar, al voltant dels nou anys, comença a escriure petits textos teatrals per a la representació de l'alumnat en diferents celebracions. És a l'institut quan entra en contacte amb la poesia. Animada pel seu professor de literatura, participa en concursos del centre i hi obté alguns premis. En eixa època la impacta l'obra del poeta Juan Ramon Jiménez. Als díhuit anys guanya la Flor Natural en els Jocs Florals Vila de Nules. En els anys vuitanta forma el grup Lluna Teatre, que representa obres que ella escriu. En les festes patronals interpreten amb èxit de públic un grapat d'obres de caràcter costumista.

Es llicencia en Filologia el 1985 i tot seguit exerceix com a professora titular interina del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València durant dos cursos, entre 1985 i 1987. Posteriorment, és professora d’Ensenyament Secundari en diferents instituts, directora del Centre de Professors de València en el curs 1996-97 i, a partir del 2001, inspectora d’educació en les direccions territorials de València i de Castelló. Entre el 2001 i el 2015 forma part de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, exercint el càrrec de secretària entre el 2003 i el 2006. El 2008, obté un màster en Autoconeixement, sexualitat i relacions humanes en Teràpia de Reencontre de la Universidad de Alcalá de Henares.

Ha impartit cursos i tallers, ha pronunciat conferències i ha presentat ponències en diversos simposis, jornades i congressos relacionats amb l’ensenyament de la llengua i la literatura catalanes, així com amb l’àmbit educatiu en general, com ara les conferències "La poesia no mossega" (a l’Escola de Magisteri de València, el 1996), "Lectura, escriptura i pràctica poètica" (al Centre de Formació, Innovació i Recursos Educatius d’Ontinyent, el 2002) i "Competències emocionals per a caps d’estudis" (a l’IES Gilabert de Centelles de Nules, el 2018), o el curs "Despertant el plaer de la creativitat. Autoconeixement per a docents" (al Centre de Formació, Innovació i Recursos Educatius de Castelló, el 2010). També té publicats en diverses revistes articles sobre dialectologia i ensenyament de llengua.

A finals dels anys vuitanta i fins als inicis dels dos mil, es dedica plenament a la poesia amb la publicació de nombrosos poemaris i l'obtenció de diversos premis en tots els territoris de l'àmbit lingüístic. El 1987, apareix el primer, Les hores breus (Ajuntament de Nules), que és seguit de molts d'altres: L'edat deserta (Ajuntament de Vila-real, 1990), La tendresa dels freixes (Poemes al nord de la lluna) (Ajuntament de Nules, 1991), Aprenc la separació (Ajuntament de Vila-real, 1992), Afegiràs abril (Ratlles fetes al sud de la pluja) (Derzet i Dagó, 1993), Sirimiri (Memòria de llavis) (La Forest d'Arana, 1994), Mar d'heura (Quan les girafes navegaven Àfrica) (Ajuntament de Vila-real, 1995), Papallones de dilluns (Editorial Moll, 1996), Paral·lelament a la fosca (Editorial 7 i mig, 1999), Pasqual (Editorial 7 i mig, 2001), Paraula del retorn (Tria personal: 1988-2000) (Brosquil, 2002) i Epigrafia del buit (Edicions 96, 2005). Després d'uns anys, retorna amb Suite de València (Babilònia Edicions, 2013) i Contratemps (Germania, 2014). I, el 2022, publica Antologia cordial (Neopàtria).

Per Marisol González la creació poètica és una necessitat vital, una manera d'explicar el món i d'explicar-se, una eina d'expressar la realitat interior i exterior: "Recorde que la vida és cloure un vers / a la nit i encetar-lo a trenc d'alba", diuen uns versos de la seva antologia Paraula del retorn. En la seua trajectòria de ben bé quaranta anys, la poesia ha passat de l'intimisme inicial de temàtica predominantment amorosa al discurs compromès. En paraules de Mireia Ferrando Simón a l'estudi preliminar d'Antologia cordial: "La destresa amb els mots i amb la sintaxi que demana la poesia no està a l'abast de tothom, però Marisol González sembla tenir-la integrada des del començament. Tot i això, ha anat esmolant la seua expressió, explorant la mescla de registres lingüístics o dels moments més lírics amb els més quotidians, temptejant amb recursos com la ironia, experimentant amb altres maneres de dir com la prosa poètica, forjant metàfores i imatges potents". Entre els seus poetes de capçalera trobem Vicent Andrés Estellés, Jaume Pérez Montaner, Miquel Martí i Pol, Marc Granell i Teresa Pascual. 

Així mateix, ha publicat les obres infantils Contes d'aigua i rima amb un raget de llima (Derzet i Dagó, 1995) i Madame de les Ratlles Blaves (Edicions 96, 2004). També és autora del llibre Frases fetes al nord de la llengua. Diccionari de les comarques de Castelló (Diputació de Castelló, 2000).