Jaume Bofill i Mates, que escriu amb el pseudònim de Guerau de Liost, neix a Olot el 31 d'agost del 1878. Poeta i periodista a més de polític destacat i combatent del lerrouxisme. La seva activitat pública comença quan s'inscriu en la Lliga Regionalista i és escollit regidor de l'ajuntament de Barcelona. Va ser diputat de la Mancomunitat i el 1922 funda Acció Catalana, partit d'ideologia liberal republicana. La política l'oposar a Cambó i tots dos discuteixen també les seves divergències a través dels llibres. A Per la concòrdia (1930), de Cambó, Liost oposa L'altra concòrdia (1930). Sens dubte, la seva activitat política es pot considerar com a una de les més properes als vents que en aquell temps corrien per Europa.

El primer llibre de poemes, La Muntanya d'Ametistes (1908), escrit un any després del seu casament amb Margarida Bofill, cosina seva, està prologat Eugeni d'Ors. Tanmateix, Liost no nega mai el mestratge de Josep Carner, amic personal i influència decisiva en l'escriptura dels primers versos. La crítica ha dit que aquest primer llibre és "noucentisme pur", un llibre on, segons Xènius, el poeta "empresona la natura". Més tard escriu altres volums que, seguint la mateixa filosofia poètica, inscriuria Liost en el cor del Noucentisme. Només cap al final abandona les seves posicions al voltant d'una poesia retòrica i ruralment militant, potser influït per la lectura de Mallarmé.

S'ha dit que el millor llibre d'en Liost són les seves Sàtires (1927), una visió crítica de la societat catalana des d'una actitud moralitzant, propera al sentiment religiós. Un altre aspecte important de l'obra d'en Guerau de Liost és la seva adscripció a les posicions lingüístiques d'en Pompeu Fabra i com, juntament amb Josep Carner, es consideraven militants actius de la llengua catalana.

Jaume Bofill i Mates mor a Barcelona el 1933, poc després d'ingressar de nou a la Lliga Regionalista, quan manté una posició molt crítica amb el laïcisme de la Segona República.