Sebastià Gasch (Barcelona 1897-1980). Periodista i crític d'art i espectacles compromès amb la innovació creadora i les avantguardes. Inicia la seva carrera a la Gaseta de les Arts, D'Ací i d'Allà i, després, a L'Amic de les Arts (1925-29), on signa juntament amb Salvador Dalí i Lluís Montanyà el Manifest Groc (1928), que resumeix la seva oposició a la cultura del postnoucentisme i la seva defensa de la modernitat. A partir d'aquí, publica al llarg de més de cinquanta anys en diverses plataformes i editorials europees i llatinoamericanes i revalora gèneres oblidats fins aleshores com el music-hall, el circ, el cinema, el teatre o la dansa en revistes com Hèlix, La Publicitat, Mirador, L'Opinió o La Gaceta Literaria. Acabada la Guerra Civil resideix a París i el 1942 torna a Barcelona. El 1946 reprèn les seves tasques periodístiques des de Destino i impulsa les noves descobertes de la plàstica.

Autor de més d'una trentena de llibres, destaquen La pintura catalana (1938), De la danza (1946), El circo y sus figuras (1946), L'expansió de l'art català al món (1953), París, 1940 (1956), Barcelona de nit (1957) o Les nits de Barcelona (1969). També escriu monografies, com Charlie Rivel, pallasso català (1962) o Joan Miró (1963). El conjunt de la seva tasca periodística i literària el converteix en testimoni imprescindible de la vida cultural catalana i europea del segle XX. En conseqüència, és homenatjat diverses vegades i, entre d'altres, rep la Medalla d'Honor d'Amics del Circ (1956), la Insígnia d'Or i Brillants del Circ (1959), la Medalla al Mèrit de la Diputació de Barcelona (1975) i és Officier de les "palmes académiques" franceses (1960). En honor seu, el FAD convoca des de 1976 els Premis Sebastià Gasch d'Arts Parateatrals.


Pàgina elaborada per Guillem Molla per a l'AELC.
Fotografies: ©Col·lecció Emili Gasch, ©Col·lecció Caritat Grau Sala i Emili Gasch, ©Galán, ©Miquel Bargalló / Toni Coll, ©Arxiu Avui.