Autors i Autores
[s.s.]: «Sebastià Gasch: Escrits d'art i d'avantguarda», Butlletí del Centre d'Estudis Comarcals (Sant Feliu de Llobregat), núm. 14, 1988, p. 9.
ANDERSON, Andrew A.: «Sebastià Gasch: Crítico de Salvador Dalí (1926-1932)», Salines: Revista de Lletres (Tarragona), núm. 18, 2004, p. 181-194.
BARRAL i ALTET, Xavier: «El Molino: patrimoni identitari», Avui (Barcelona), 18 de juny de 2002, p. 42.
BOU, Enric: «L'Amic de les Arts en facsímil», Revista de Catalunya (Barcelona), núm. 65, juliol-agost 1992, p. 161-168.
BROSSA, Joan: «Sextina en la mort de Sebastià Gasch», Serra d'Or (Barcelona), núm. 257, febrer 1981, p. 40.
CANYAMERES, Ferran: «Un món de fantasia», Serra d'Or (Barcelona), núm. 1, gener 1963, p. 46-47.
CIRICI, Alexandre: «L'aportació de Sebastià Gasch», Serra d'Or (Barcelona), núm. 140, maig 1971, p. 41-43.
CIRICI, Alexandre: «No oblidem Sebastià Gasch», Serra d'Or (Barcelona), núm. 257, febrer 1981, p. 49-51.
CLIMENT, Eliseu: «Les claus de l'èxit: Joan Miró o el destí de l'art modern», El Temps (València), núm. 471, 28 de juny de 1993, p. 54-56.
COLL i MIRABENT, Isabel: «El surrealisme a través de tres revistes d'avantguarda: Terramar, Monitor i L'Amic de les Arts», dins Surrealisme a Catalunya 1924-1936. Barcelona: Polígrafa, 1988, p. 27-31.
COMAS, Eva: «Efervescència estètica», Avui. Cultura (Barcelona), 6 de juny de 2002, p. 12.
COMAS, Eva: «Elogi de l'esbós», Avui. Cultura (Barcelona), 26 de setembre de 2002, p. 14.
CORREDOR-MATHEOS, Josep: «Record de Sebastià Gasch com a crític insatisfet», Diari de Barcelona. Llibres (Barcelona), 26 de juliol de 1988, p. iii.
COTONER, Luisa: «Catalanista furibundo: Federico García Lorca entre Salvador Dalí y Sebastià Gasch», Journal of Iberian and Latin American Studies (Cardiff), num. 1, juny 2001, p. 5-26.
FOGUET i BOREU, Francesc: «'À la guerre comme à la guerre'», Avui. Cultura (Barcelona), 15 de novembre de 2001, p. 12.
GARÍ, Joan: «Dietaris. Per què i per a què?», Caràcters (València), núm. 18, gener 2002, p. 31-32.
GUILLAMON, Julià: «Gasch se quedó en París», La Vanguardia. Culturas (Barcelona), núm. 2, 26- de juny de 2002, p. 12.
JANÉ, Jordi: «Crític i funambulista», Avui (Barcelona), 2 de març de 2001, p. 48.
JANÉ, Jordi: «Estranyes sensacions», Avui (Barcelona), 8 de maig de 2003, p. 52.
JANÉ, Jordi; MINGUET, Joan M.: «Sebastià Gasch i el món del circ», dins Sebastià Gasch, el gust pel circ (Antologia de textos). Tarragona: El Mèdol, 1998, p. 15-33.
JUANOLA i TERRADELLAS, Roser: «Sebastià Gasch: de la crítica de arte al dibujo infantil», dins V Jornades d'Història de l'Educació Artística: Historias de vida y educación de las artes visuales, Barcelona 20 i 21 de febrer del 2003. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2001, p. 153-172.
MINGUET i BATLLORI, Joan M.: «Anti (1931): una revista d'avantguarda», dins Miscel·lània Joan Fuster II. Barcelona: PAM, 1990, p. 171-182.
MINGUET i BATLLORI, Joan M.: «Sebastià Gasch. Entre l'art i l'espectacle», Revista de Catalunya (Barcelona), núm. 58, desembre 1991, p. 98-100.
PINIÉS, Josep-Manuel: «Sebastià Gasch», Serra d'Or (Barcelona), núm. 451-452, juliol-agost 1997, p. 5-6.
PUIGDEVALL, Ponç: «Els anys de París», El País. Quadern (Barcelona), núm. 984, 4 de juliol de 2002, p. 4.
PUIGDEVALL, Ponç: «La fam i els espectadors», País. Quadern (Barcelona), núm. 940, 19 de juliol de 2001, p. 5.
SALVO TORRES, Ramon: «1932. Història d'una transformació: Àngel Ferrant, Sebastià Gasch i Josep Viola en l'origen de l'escultura no-figurativa de Leandre Cristòfol», Revista de Catalunya (Barcelona), núm. 187, setembre 2003, p. 49-77.
VILÀ i FOLCH, Joaquim: «Un badoc incorregible: Sebastià Gasch», Serra d'Or (Barcelona), núm. 454, octubre 1997, p. 62-63.