Autors i Autores

Joan Fuster
1922-1992

1. Català [Indagacions i Propostes]

CONEIXEMENTS DE CAUSA
 

Hi ha qui és advocat, o mestre, o polític, o bisbe, o poeta, o pagès. La meva professió, en canvi, és de ser Joan Fuster.


QUE l'home hagi estat capaç d’inventar al llarg dels segles tantes i tan variades metafísiques, és cosa que no ens ha de sorprendre. Al capdavall, es tracta de simples excrescències de la imaginació. El que ja resulta més sorprenent, però, i fins i tot alarmant, és que l’home hagi necessitat, o necessiti, inventar-les.


AH, si el sexe pensés!
(Perdó, però m'ho suggereix Pascal: "Imagineu un cos ple de membres pensants...")
 

ÈTICA A UN DESCONEGUT
 

OBEDIÈNCIA és seguretat.


PRECISAMENT perquè el món és injust, o imperfecte —com vulgueu dir-ho—, l'home necessita l'esperança per viure. Ben cert, l’esperança no passa de ser una manera d’enganyar el cos: però pot consolar, o pot induir a la revolta —que és una altra forma de consolació.

(De "Judicis Finals", dins Indagacions i Propostes. Barcelona: Edicions 62, 1981, p. 232, 234, 240, 244, 280)
 

OBSERVA'T A l'ATZAR
 

LA felicitat... La felicitat, diguem-ho clarament, consisteix en qualsevol forma d’abús.
 

EXPERIÈNCIA PERSONAL
 

M'ACUSEU de sarcàstic. ¿I per què no ho hauria de ser? Si amb prou feines arribo a tolerar-me a mi mateix!
 

SOCIETAT
 

CRIDEN per veure si ens faran callar.


LES guerres, haurien de fer-les els vells. Serien biològicament menys onoroses.


La llibertat és un hàbit, i no resulta gens fàcil d’adquirir.
Només s’adquireix amb la pràctica!


SENSE himnes, sense banderes, sense visques.


"NO INTERVENCIÓ EN ELS AFERS INTERNS D'UN ALTRE PAÍS." —Bofill i Mates (L'altra concòrdia, p. 50) ho definia així: "Donar-se recíprocament carta blanca perquè oprimeixi lliurement, cada sobirania, els seus súbdits."

(De "Proposicions deshonestes", dins Indagacions i Propostes. Barcelona: Edicions 62, 1981, p. 280, 292, 310, 314-15)