Jaume Fuster, un dels novel.listes classificats entre els "tolkienians", mestre a l'hora de donar corda a les ficcions més inversemblants, a La mort de Guillem ens confessa: "he obligat la imaginació del novel.lista a cenyir-se a una història real." Sóc del parer, tot amb tot, que aquest llibre, de la collita del 1996, és una novel.la-novel.la, amb tots els ets i uts, que ens fa recordar la traça d'un García Márquez, el de La aventura de Miguel Littín clandestino en Chile, capaç de convertir un reportatge en una aventura fílmica. Des del punt de vista formal, en Jaume Fuster és capaç de proposar un ritme, un esquema narratiu, una progressió encadenada, a estones circular, coral, amb la presència imperceptible d'un cor grec, fet de les lamentacions per la mort absurda d'un xicot de 18 anys, tan carregat d'esperances com de vida.

(Ignasi Riera. Pròleg a La mort de Guillem, dins la "Biblioteca Jaume Fuster", en premsa)