Jaume Fuster i Guillemó, nascut el 17 de novembre de 1945 en un barri popular de Barcelona, de ben jovenet tingué molt clara la seva vocació literària. A catorze anys ja havia escrit la primera novel·la, fruit de la passió que sentia pels còmics, els llibres d'aventures i, sobretot, les pel·lícules de lladres i serenos que els diumenges a la tarda, a la primera sessió (no en va una de les seves novel·les la titulà Tarda, sessió contínua, 3,45), un joveníssim Fuster seguia àvidament als cinemes de barriada d'aquella Barcelona grisa i atemorida sota la bota del general Franco. Per això, quan més endavant s'anà conformant l'escriptor, ens adonem que les seves primeres novel·les reflecteixen la influència d'aquestes pel·lícules –amb Humphrey Bogart com a paradigma del detectiu escèptic i tendre alhora– i de la llarga repressió franquista que tocà de viure als nascuts en la postguerra. Escriure i participar activament en els moviments culturals del país seran, en Fuster, indestriables.

Fill de la immediata postguerra, molt aviat prendria consciència de la situació social i política del país i de les nefastes conseqüències de viure sota un règim dictatorial. Per això, al costat de la precoç vocació literària, trobem un Jaume Fuster militant activament en l'esquerra radical catalana i en els moviments culturals més progressistes fins al punt que, als anys setanta, en serà una de les figures més rellevants. A la dècada dels seixanta Jaume Fuster connecta amb els grups teatrals més avantguardistes, on coneixerà alguns dels escriptors que, com ell mateix, cercaven espais de llibertat. Amb alguns d'aquests escriptors conformarà la que s'ha anomenat "Generació literària dels setanta", un nom que té el seu origen en el llibre del mateix títol de Guillem-Jordi Graells i Oriol Pi de Cabanyes, el contingut del qual era un seguit d'entrevistes als autors joves d'aquells anys i que motivaren el segrest de l'obra per part del govern del general Franco i la compareixença d'alguns dels entrevistats al repressor Tribunal d'Ordre Públic. La repressió, però, no seria obstacle perquè Jaume Fuster continués la lluita antifranquista des de les plataformes més diverses, bé des de la militància política, bé a través dels articles d'opinió publicats sota el nom de "Trencavel" –un col·lectiu format per escriptors de l'esquerra radical catalana–, o bé en la intensa tasca portada a terme en la que seria la màxima manifestació cultural i reivindicativa de la societat catalana: el Congrés de Cultura Catalana. En aquest Congrés, iniciat l'any 1975 i clausurat el 1977, Jaume Fuster tindria un paper fonamental dins la Campanya per a l'ús oficial de la llengua catalana i dins l'àmbit de producció literària. Justament com a fruit del treball d'aquest darrer àmbit, i gràcies a seva tenacitat, naixeria l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Com a escriptor, les inquietuds literàries de Jaume Fuster abracen un ampli ventall de formes: traductor, guionista de cinema i de televisió i, sobretot, la seva obra narrativa, la qual ha merescut alguns dels premis literaris més prestigiosos i un lloc indiscutible dins la literatura catalana contemporània.

En la seva obra narrativa, les novel·les protagonitzades pel detectiu Lluís Arquer (un homenatge al Lew Archer de Ross Macdonald), tindran un lloc predominant. Però això no vol dir que Jaume Fuster fos només un autor de gènere –tal com ha estat classificat massa lleugerament per alguna crítica–.

Al costat de la novel·la negra, trobem un Jaume Fuster devot de Tolkien, una devoció que es transforma en la magnífica trilogia d'espasa i bruixeria iniciada amb L'illa de les Tres Taronges (1983), seguida per L'anell de ferro (1985) i closa amb El Jardí de les Palmeres (1993). Darrere aquests títols hi ha Mallorca, Catalunya i el País Valencià. Vet aquí que el Fuster escriptor ens transmet, altra vegada, el seu compromís cap a la seva llengua i la seva gent.

A cada novel·la de Jaume Fuster hi ha, tan disfressada com vulguem, retalls de la seva biografia: les vivències de la ciutat que l'havia vist néixer, Barcelona, però també la recreació de la Cerdanya (d'on era originària la mare i on Fuster, de menut, acostumava a passar els estius), els innombrables viatges i recorreguts culturals pel País Valencià i, en un lloc tan important com la seva ciutat, l'illa de Mallorca, on havia recalat per fer-hi el servei militar i on coneixeria qui havia de ser la seva muller, l'escriptora Maria-Antònia Oliver. El matrimoni Fuster-Oliver farien de Mallorca la segona residència, amb llargues estades a l'illa i on Fuster escriuria moltes de les seves novel·les.

L'activitat literària de Jaume Fuster no queda circumscrita, solament, a les novel·les que ens ha deixat. Hi ha també la seva notable tasca com a traductor d'altres obres literàries, sobretot del francès, i el seu paper com a guionista de cinema i sèries televisives de gran èxit. Amb altres autors catalans formava part del col·lectiu literari Ofèlia Dracs.

La trajectòria vital de Jaume Fuster s'estroncà, prematurament, el 31 de gener de 1998, a l'Hospital Bellvitge de l'Hospitalet de Llobregat, després d'una operació d'alt risc. En el moment de la seva mort presidia l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, tenia esbossada una nova novel·la, que havia de titular-se El vol de l'àguila, i estava treballant en un guió sobre Gaspar de Portolà.

L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana ha atorgat el guardó «Jaume Fuster» a un autor que s'hagi distingit per la seva obra de «gènere» (2001-2003) i a partir de l'any 2004 el «Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana», que distingeix un autor per la trajectòria de la seva obra.

El 2005 s'inaugura la nova biblioteca pública central del districte de Gràcia de Barcelona, que duu el seu nom com a homenatge de la ciutat a un escriptor que va estar-hi estretament vinculat.