[...] Si allò que fins ara caracteritzava la narrativa policíaca de Fuster, tant a De mica en mica s'omple la pica, com en un dels eixos narratius de Tarda, sessió contínua, 3,45, era una inversió de les claus del gènere a favor d'un plantejament ideològic, és a dir, la utilització de les formes del gènere per a plantejar un conflicte de classe representat pels interessos sindicals de la classe obrera, ara, contràriament, ens presenta Enric Vidal enfrontat a la seva pròpia aventura, sense conflictes ideològics, sense revoltes interiors, actuant clarament en benefici i interès propi, integrat, doncs, en la xarxa dels qui estan fora de la llei.

(Àlex Broch. Avui, 22-II-1983)