Feliu Formosa (Sabadell, Vallès Occidental, 1934) és poeta, traductor, dramaturg, assagista, actor i director escènic.

Ha traduït obres de poesia, novel·la i teatre de l'alemany, en un total que sobrepassa els seixanta títols. Ha realitzat nombroses adaptacions teatrals. Publica la primera part del seu diari El present vulnerable i l'any 1980 aplega la producció poètica i traduccions a Si tot és dintre. Reprèn la publicació de poesia amb Semblança (1986), una tasca creativa que no ha abandonat mai.

L'any 2002, per la seva dedicació a l'escena catalana li és atorgat el Premi Nacional de Cultura de teatre. A partir d'aleshores es dedica a enllestir la publicació de la seva obra poètica reunida que, sota el títol Darrere el vidre. Poesia 1972-2002 (2004), al qual segueixen reculls de poesia com Centre de brevetat (2006) i Núvols d'acer (2008). La continuació dels seus diaris, A contratemps (2005), El somriure a l'atzar (2005), Sala de miralls (2013) i Sense nostàlgia (2015), posa l'autor entre els prosistes més destacats de la nostra literatura.

D'altra banda, arran de la seva activitat com a actor, dramaturg i traductor teatral, el 2003 es va publicar el llibre d'homenatge Feliu Formosa, teatre i paraula, a càrrec de Laura Fernández.

Entre els guardons per la seva obra, destaquen la Creu de Sant Jordi, 1988, atorgada per la Generalitat de Catalunya, el Premi Carles Riba, el Premi Ciutat de Barcelona, el Premi d'honor de l'Institut del Teatre o el Premi de la Institució de les Lletres Catalanes, de literatura infantil i juvenil. Però a més de l'obra pròpia s'ha de recordar que Feliu Formosa s'ha dedicat intensament a la traducció de textos literaris i que ha rebut en aquest àmbit diverses distincions, entre elles el premi nacional de traducció del Ministeri de Cultura.

És soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i ha sigut degà de la Institució de les Lletres Catalanes.



Documentació: Lena Paüls.
Actualització: Xulio Ricardo Trigo.
Fotografies: Arxiu de l'AELC.