"Si Shakespeare és el Teatre, si el teatre és on el món es manifesta alhora terrible i banal, si el sentit velat de la poesia arriba fins al sentit del no-sentit per la bellesa de la paraula --Une rose dans les ténèbres?, havia escrit Mallarmé--, si al teatre essencialment es juga amb la veritat i la mentida, Feliu trasmuta la modesta aparença inicial del seu llibre --uns poemes i unes proses que evoquen moments estel·lars de la història del teatre-- en un text plural i savi on res no hi és sobrer i la vida, acompanyada de la mort, es mostra insuportable i bella."

(Jordi Coca, "Pròleg" a Per Puck, Barcelona, Columna, 1992)