He llegit amb molt de gust la seva novel·la La capellana, que des del punt de vista ètico-religiós és perfectament correcta: tant l'exclusió de les dones del sacerdoci com l'obligatorietat del celibat per a accedir-hi són meres disposicions de dret eclesiàstic que, per tant, l'Església podria modificar; i en la novel·la se suposa que ja s'han modificat. D'altra banda, tot i que la protagonista se sent temptada pel desig sensual, no cau en la temptació. Res, doncs, a objectar. [...]

D'altra banda, i encara que aquest no sigui el seu problema, és probable que les feministes religioses considerin que la seva novel·la no afavoreix la causa d'elles. Un treu la impressió que Mercè és més aviat una dona amb vocació per a la justícia social i la lluita laica per un món millor que, després, en veure que han passat els bells temps en què s'esperava poder canviar el món, però conservant el seu caràcter independent, s'ha refugiat en la religió activa, és a dir, el sacerdoci. Però, naturalment, això no és una objecció al valor de la seva novel·la.

Novel·la que, com veu, m'ha interessat molt i que celebro que es publiqui. Si en la seva publicació vol incloure-hi, totalment o parcialment, el text d'aquesta carta, em semblarà molt bé.

(Fragment de la carta de José Luis L. Aranguren que figura com a pròleg al llibre La capellana. Barcelona: Elfos, 1988)