Pompeu Fabra (Barcelona, 1868 - Prada de Conflent, 1948). Lingüista i gramàtic. Es forma durant l'època del Modernisme literari i al voltant de L'Avenç, tot i que també rep el suport dels Noucentistes, que li donen suport en l'acceptació social de les seves propostes. Sota aquest segell de L'Avenç publica les seves primeres contribucions a la llengua catalana, com ara el Tractat d'ortografia catalana (1904) o la primera edició de la Gramàtica de la llengua catalana (1912).

Les edicions successives d'aquests llibres i d'altres com les Normes ortogràfiques (1913), marcaran les regles del català modern. Però Fabra es convertirà també en un referent per als escriptors catalans, sobretot amb els articles aplegats a El català literari (1932).

Després de la Guerra Civil i d'un periple que el porta a París i a Montpeller, s'estableix a Prada de Conflent, on durà a terme els treballs per al llibre que ocuparà la darrera època de la seva vida, la Gramàtica catalana (1956), en una edició que va veure la llum gràcies a la cura del seu deixeble Joan Coromines.



Pàgina elaborada per X. R. Trigo per a l'AELC.
Fotografies de l'arxiu de l'AELC.