Ramon Esquerra
1909-1938
Pòrtic
Ramon Esquerra (Barcelona, 1909 - Artesa de Segre, 1938?). Crític literari, crític d'art, historiador de la literatura i traductor.
Llicenciat en Dret i en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona (1933) i doctor en Filologia Moderna (1937). Compagina la docència a l'Institut Francès (des de 1932) i a l'Institut-Escola (1934-1938) amb una intensa activitat crítica a la premsa barcelonina a partir de 1932, sobretot a El Matí –on exerceix durant un temps com a crític d'art signant "E. Clivillés"–. També escriu a Mirador, La Veu de Catalunya i La Publicitat, entre d'altres. En aquestes plataformes acostuma a ressenyar novetats novel·lístiques franceses i, especialment, angleses i nord-americanes. Fruit d'aquesta experiència periodística publica el recull Lectures europees (1936), on es mostra com un atent seguidor dels darrers moviments literaris i de pensament estrangers. Esquerra hi comenta des dels clàssics fins a escriptors de darrera hora com Malraux, Giraudoux, Woolf, Lawrence, Huxley o Faulkner.
Cap al 1936 enceta una línia de caire més acadèmic, que es concreta en la publicació de manuals i estudis. D'actitud marcadament europeista, coneixedor i admirador de les cultures anglesa i francesa, escriu «Stendhal en España» (aparegut a la Revue de Littérature Comparée, 1936). Els seus estudis «Balmes i Chateaubriand» (1936) i Shakespeare a Catalunya (1935, 1937) resten com la primera adopció del comparatisme d'ascendència francesa a les lletres catalanes. També publica per encàrrec de l'editorial Apolo Iniciación a la literatura (1937), compendi d'història universal en tres volums, i Vocabulario literario (1938). Pel que fa a traduccions, presenta al català obres de Flaubert, Conrad, Giraudoux, O'Henry, Daudet i Mauriac, i al castellà de Huxley i Thomas More.
Mobilitzat als darrers moments de la Guerra Civil, desapareix al front bèl·lic el desembre de 1938.
Pàgina web elaborada per Guillem Molla per a l'AELC.
Fotografies: ©Arxiu particular de la família Esquerra
Llicenciat en Dret i en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona (1933) i doctor en Filologia Moderna (1937). Compagina la docència a l'Institut Francès (des de 1932) i a l'Institut-Escola (1934-1938) amb una intensa activitat crítica a la premsa barcelonina a partir de 1932, sobretot a El Matí –on exerceix durant un temps com a crític d'art signant "E. Clivillés"–. També escriu a Mirador, La Veu de Catalunya i La Publicitat, entre d'altres. En aquestes plataformes acostuma a ressenyar novetats novel·lístiques franceses i, especialment, angleses i nord-americanes. Fruit d'aquesta experiència periodística publica el recull Lectures europees (1936), on es mostra com un atent seguidor dels darrers moviments literaris i de pensament estrangers. Esquerra hi comenta des dels clàssics fins a escriptors de darrera hora com Malraux, Giraudoux, Woolf, Lawrence, Huxley o Faulkner.
Cap al 1936 enceta una línia de caire més acadèmic, que es concreta en la publicació de manuals i estudis. D'actitud marcadament europeista, coneixedor i admirador de les cultures anglesa i francesa, escriu «Stendhal en España» (aparegut a la Revue de Littérature Comparée, 1936). Els seus estudis «Balmes i Chateaubriand» (1936) i Shakespeare a Catalunya (1935, 1937) resten com la primera adopció del comparatisme d'ascendència francesa a les lletres catalanes. També publica per encàrrec de l'editorial Apolo Iniciación a la literatura (1937), compendi d'història universal en tres volums, i Vocabulario literario (1938). Pel que fa a traduccions, presenta al català obres de Flaubert, Conrad, Giraudoux, O'Henry, Daudet i Mauriac, i al castellà de Huxley i Thomas More.
Mobilitzat als darrers moments de la Guerra Civil, desapareix al front bèl·lic el desembre de 1938.
Pàgina web elaborada per Guillem Molla per a l'AELC.
Fotografies: ©Arxiu particular de la família Esquerra