Autors i Autores

Ramon Esquerra
1909-1938

Comentaris d'obra

"Com era i qui era Ramon Esquerra? Joan Ramon Masoliver m'ha explicat que tenia una immensa capacitat de lectura, aplicada sempre en funció dels estudis i de la redacció de llibres. Esquerra es preparava com si fes oposicions i de seguida tirà per a professor. Masoliver recorda haver-lo vist llegint molta literatura universal, catalana i especialment Pérez Galdós, Pereda i Ruiz de Alarcón. Esquerra s'havia fet una bona biblioteca i n'era un lector impenitent i constant. Pere Grases el recorda generós i bona persona, amb una gran capacitat de síntesi, aciençat i més sòlid que algun dels companys universitaris que es consolidava de pressa."

(Albert Manent: «Ramon Esquerra, un homme de lettres de la generació de la dictadura», Revista de Catalunya (Barcelona), núm. 67, octubre 1992, p. 104)

* * *

"Admirava tots els meus professors [de l'Institut-Escola], fins i tot els que no m'explicaven les coses que a mi m'agradaven. Però el que admirava més i estimava més i en cercava amb més insistència l'elogi era en Ramon Esquerra. Les classes d'en Ramon Esquerra eren una festa. Era jove, ja escrivia articles als diaris, ja feia llibres i el que contava, bo i assegut al mig de l'aula, amb una cama sobre l'altra, amb el colze sobre una de les nostres taules, amb un gest ampli, i una certa expressió mofeta, era l'experiència més aproximada a les paraules del Cusano: Desiderium autem nostrum intellectuale est intellectualiter vivere, hoc est continue plus in vitam et gaudium intrare."

(Maria Aurèlia Capmany: Obra completa. Barcelona: Columna, 1997, p. 397-398)

* * *

"Si un crític intel·ligent i bon coneixedor de la novel·la contemporània com Esquerra llegia Madrid com si fos una novel·la, potser és que el llibre no estava tan allunyat del gènere com Pla pretenia".

(Jordi Castellanos: «Pla, un novel·lista contra la sintaxi (apunts parcials sobre Pla i la novel·la)», Serra d'Or (Barcelona), núm. 448, abril 1997, p. 69)

* * *

"L'omnipresència del raser europeu i d'un fort sentiment anglòfil, eixos bàsics de la seva crítica periodística, expliquen que Esquerra s'erigís com el principal propagandista de la institució narrativa anglesa en el context del debat sobre la novel·la. Ell fou un dels que veia en l'assimilació dels models britànics la via per superar l'estancament de la novel·la catalana. La seva perseverança en la defensa i en l'exaltació de la novel·la britànica fou absoluta: si el 1933 deia que «de totes les literatures contemporànies la més rica en novel·listes interessants és l'anglesa», pocs dies abans de l'esclat de la guerra assegurava que la qualitat i la quantitat de la producció anglesa li atorgaven «un lloc d'honor en la novel·la universal». La constància com a recensionador de novel·la anglosaxona va fer que el conjunt dels seus comentaris acabessin conformant el primer discurs català basat en la recepció sistemàtica de la narrativa angloamericana (el discurs que, val a dir-ho, va fer més forat en el terreny de la recepció al llarg del segle XX)."

(Teresa Iribarren: «Ramon Esquerra o l'"altra" modernitat», Quaderns de Vallençana (Montcada i Reixac), 1-VI-2003, p. 85)

* * *

"El fet de no atorgar a l'Estat la gran importància que tenia pels comparatistes de la Sorbona té a veure amb un rotund antiestatisme, especialment contra les polítiques del moment, feixisme i comunisme, que al seu parer provenien de l'antic cesarisme, menyspreaven la noció de Déu i dislocaven Europa. La sensibilitat cristiana, i més concretament catòlica, d'Esquerra van fer que critiqués obertament tant l'Estat soviètic com l'alemany i italià, símptomes evidents de la decadència de la cultura d'Occident i tot un contraexemple a l'hora de cercar-ne una solució. Per contra, va valorar els diversos diagnòstics que els intel·lectuals i erudits de l'època realitzaven sobre el tema, i va lloar i donar més veu a aquells que no obviaven l'espiritualitat i s'atrevien a fer auguris seriosos."

(Guillem Molla: «Ramon Esquerra, un esperit europeista», Serra d'Or (Barcelona), núm. 558, juny 2006, p. 45)

* * *

"A los setenta años de su publicación, Lectures europees aguanta el tirón y se lee perfectamente. Aunque existe una continuidad de intereses con Antonio Vilanova (el crítico más importante surgido en la posguerra que escribió de manera bastante más ampulosa sobre algunos de los autores predilectos de Esquerra: de Katherine Mansfield a Jean Giraudoux y de Virginia Woolf a William Faulkner), su herencia más clara se deja sentir en la generación actual de los Galves, Ollé, Xavier Pla y Puigdevall."

(Julià Guillamon: «Vota Esquerra», Cultura/s, La Vanguardia. (Barcelona), núm. 233, 6-XII-2006, p. 13)