Vermell i passa és una petita joia que marca el retorn d'Espinàs a la narrativa de ficció i que es concreta en una novel·la de joc i de casino, de ruletes i crupiers: la novel·la d'un jugador afeccionat, però en estat de gràcia. El seu cas, però, no és el cop de sort que s'estira unes setmanes ni la mena d'intuïcions encertades que s'allarguen un dia rera l'altre. És, senzillament, la gràcia del jugador que escolta la revelació de la ruleta en els darrers moments del «facin joc», just al límit de la jugada i només amb la llampada de temps que cap per a fer el fets d'apostar abans que no canti el «no va més». Una narració que destaca per l'originalitat del tema i per l'esforç de concentrar en un espai tancat i reduït una experiència sorprenent. Una obra que lliga, harmònicament, la intensitat de fons i la sobrietat formal, i que, a l'entorn d'un sol personatge, descriu la complexitat d'un món concret i diferent, el del joc, amb les seves manies i curiositats i els petits detalls d'una mitologia pròpia.

(Isidor Cònsul. "Vermell i passa", Serra d'Or, núm. 402, juny del 1993)