L'Àngel, amb la seva inseparable guitarra que polsa interminablement sobre una única nota, és, més que un home, un símbol. Un símbol eficaç fins allí on proporciona a la narració un element de misteri. [...] Però no tothom, sempre, se sent influït per aquesta alenada que travessa, com un corrent elèctric, la vida dels homes. En el cas de la novel.la que considerem, hi ha don Matias, el qual és immune a aquell efluvi que fa vibrar tots els seus convilatans a l'uníson. [...] L'Àngel és obligat a allunyar-se del poble i, instantàniament, tothom cau en el seu antic humor queixós i ombrívol. Quelcom de bell que havia torbat un moment el cor dels homes, empenyent-los a una confraternització minuts abans insospitada, és destruït amb la mateixa gratuïtat amb què fou construït.

Triomf del mal, doncs. Mal contra el qual el bé ni s'atreveix a presentar combat, ans bé, pel que es deixa derrotar sense ni tan sols oposar-li la força de la seva inèrcia.

(Manuel de Pedrolo. "L'Espinàs a passos comptats", dins Cita de narradors. Barcelona: Selecta, 1958)