[...] L'autor ha volgut, a la ratlla dels 65 anys, revisitar alguns dels temes importants fins aquesta etapa de la seva vida i, també, analitzar d'altres que han estat bandejats per diverses circumstàncies. L'interès d'aquest inventari consiteix a veure com Espinàs pot enfrontar-se a temes concrets sense el suport de la ficció, aprofundir en qüestions que en la columna diària troben dificultats a l'hora de traure l'entrellat d'un pensament. Així, el llibre és un joc ben seriós amb allò que anomenem filosofia pròpia de cadascú que, en el cas de l'autor, el seu bagatge intel.lectual i vital l'ajuden a construir un discurs que pot resultar esclaridor de molts aspectes clau per a l'ésser humà de finals del segle XX. Espinàs ha plantejat el llibre com un joc dialèctic entre allò que ha merescut la seva jubilació i aquelles altres coses que encara mereixen la seva atenció. Així, analitza el "Silenci", el "Col.leccionisme", el "Seny", els "Amics" i molts altres temes, sempre des d'una perspectiva tan personal i sincera que el lector no pot evitar reflexionar a la vegada sobre el que se li presenta. Aquestes proses traspuen en tot cas un enorme interès per la vida i una capacitat d'anàlisi no gaire corrent.

(Xulio R. Trigo. "Jubilacions d'un escriptor", El Temps, 2.III.1992)

* * *

La filosofia de l'Espinàs es pot resumir perfectament amb una frase que apareix al final del capítol sobre l'ambició: «La meva ambició no consisteix a ser feliç –una obsessió que ha fet molt infeliços– sinó a adonar-me dels instants en què es produeix la seva màgica presència». Em sembla que, en el fons, molta gent es pot sentir representada amb aquestes paraules. Llegir Inventari de jubilacions és entrar en un món endreçat i plàcid on tot té cap i peus. Encara que es tracti de subversions frontals de valors establerts, com quan parla de la sinceritat i diu: «Qui és veraç, només pensa en la veritat; qui és sincer només pensa en ell; qui diu una mentida pensa en els altres».

(Joan Josep Isern. "La senzillesa de les coses serioses", diari Avui, 7 de març del 1992)