[...] El nen de la plaça Ballot no són unes memòries; [...] és l'evocació d'uns espais físics, d'unes llums, d'uns colors, d'unes olors, d'uns personatges que encara recordo, que corresponen als primers anys d'infantesa i adolescència. Però tot aquest material, basat en experiències reals, jo me'l podria haver inventat. [...] La diferència és que ha estat veritat, però no per això deixa de tenir valor literari. Aquest és el meu plantejament de la qüestió. Jo he volgut evocar, reescriure'm a mi mateix allò que pensava, sentia, recordava, però sense pretensió de continuïtat; no vull dir que un dia no se m'acudeixi de fer un llibre d'una altra època de la meva vida, però de moment no ho necessito. He fet allò que em venia de gust i, sobretot, no he volgut deixar perdre unes experiències, unes impressions, uns records que encara porto a dintre.

(Marta Nadal. Entrevista "Josep M. Espinàs, l'òptica de la diversitat", Serra d'Or, núm. 362, febrer 1990)