La reedició de Combat de nit, sense oblidar les circumstàncies de conjuntura editorial que manen en aquests casos, és un fet lògic, car aquesta és la novel·la que palesa millor aquella virtut fonamental de la literatura del seu autor i és, sense guardons, la més reeixida de les seves obres dins del seu gènere: és un gran reportatge fet novel·la, és un llarg testimoniatge esdevingut obra de creació, és un tros de vida normal i propera pastada amb enginy literari: l'afany d'autenticitat va tan lluny i el realisme hi és tan viu que, en moltes de les seves pàgines, Espinàs es val de trossos de prosa castellana més o menys jurídica, la qual cosa ens recorda que ell, com tants d'altres, també és llicenciat en Dret.

[...] Amb els camioners d'Espinàs, situats amablement però serena en un «tempo» de tragèdia humana, és a dir de via humana autèntica, la nostra novel·la toca un dels seus punts majors de la postguerra.

(Josep Faulí. Pròleg a la segona edició. Barcelona: Proa, 1971)