Teresa Duran i Armengol (Barcelona 1949) és escriptora i il·lustradora. Autora molt polifacètica, destaca per la seva dedicació al llibre infantil i juvenil, tant en el camp de la creació com de la investigació, la crítica literària o distintes formes de docència i difusió. Diplomada en Disseny Gràfic, el 1986 es llicencia en Filosofia i Ciències de l'Educació i l'any 2001 obté el títol de Doctora amb la tesi: Els suports narratius dins la literatura infantil. També ha cursat estudis de filologia catalana i psicologia.

Teresa Duran ha publicat més de 100 títols de literatura infantil i juvenil. Cal destacar-ne Joanot de Rocacorba (1983), A les fosques (1989), La família Tastets (1990), El primer gegant (1995), El segle més nou del món (2000) o Secrets de la selva fosca (2001), pels quals ha rebut nombrosos premis i mencions, entre d'altres el Premi Josep M. Folch i Torres (1982) i el Premi de literatura juvenil de la Generalitat de Catalunya (1983) per Joanot de Rocacorba, el Ciutat d'Olot (1989) per A les fosques, o el Crítica Serra d'Or (1997) per la col·lecció Popof i Kokataska. Moltes de les seves obres han estat traduïdes al castellà, però també al francès, al portuguès, al coreà, al basc o al gallec. El seu domini de llengües estrangeres li ha permès traduir obres tan memorables com els Contes per telèfon de Gianni Rodari o Els últims gegants de François Place. També col·labora habitualment en revistes infantils com Cavall Fort, Tretzevents i El Tatano. Però Teresa Duran també és il·lustradora, i ha omplert de belles imatges, revistes, portades de discs i llibres, seus i d'altres autors.

En el camp de la investigació i la reflexió pedagògiques, escriu en revistes com Guix, Perspectiva Escolar, In-fan-cia, Cuadernos de Pedagogia (CLIJ), Escola Catalana, Crònica d’Ensenyament, Vela Major o Faristol, revista de la qual n'ha estat directora durant anys. També ha participat en publicacions especialitzades com Delibros, Catalan Writing, Bulletin du Centre de Recherche et Investigation de Litterature de Jeunesse, La Révue des Livres pour enfants, Liber...i podem llegir habitualment els seus articles de crítica literària sobre llibres infantils i juvenils al Periódico de Catalunya. Com a pedagoga destaca la seva obra Primeres Literatures (1998).

Conferenciant i bona comunicadora, sovint ha organitzat taules rodones, jornades d'estudi i seminaris com ara Literatura en colors, ha fet de rondallaire i contacontes o bé ha impartit cursos sobre disseny, literatura infantil, pedagogia, il·lustració, mitologia... El seu interès per la cultura i la seva difusió pedagògica la van portar a realitzar, durant la dècada dels 70, activitats educatives al Museu d'Art de Catalunya i al Museu d'Art Modern, a treballar per l'Institut Municipal d'Animació i Esplai i a ser responsable de diversos projectes de dinamització de la cultura per a entitats públiques o a les xarxes de biblioteques.

Igualment destaca com a comissària, col·laboradora i guionista d'exposicions, feina de la qual es mostra especialment orgullosa. Alguns exemples inoblidables són: Personatge a la vista (2005), D'Hércules i Superman (2004), o Contes de Fades (1986). Teresa Duran també ha escrit guions radiofònics, televisius, multimèdia i teatrals, i fins i tot s'ha ocupat de programes de ràdio, com l'Ui Avui, El Pedrís o Llàgrimes de cocodril.

Actualment és professora titular i secretària del Departament d'Educació Visual i Plàstica de Formació del Professorat a la Universitat de Barcelona, però també ha exercit de professora de disseny a l'Escola de Disseny Elisava. La seva tasca docent i investigadora ha estat reconeguda amb diversos mèrits, com el Premi de Pedagogia de la Fundació Enciclopèdia Catalana per Tipologia dels protagonistes de literatura infantil, del Patufet a la Mary Plexiglas.

També ha format part del jurat de diversos premis de literatura infantil i juvenil, com el Ciutat d’Olot (1988 i 1989), els premis Edebé de literatura infantil (1994, 1995, 1996), l'Aurora Díaz-Plaja de l'AELC (2001-2003) o el Crítica Serra d’Or (2003), entre d'altres.