Homenatge a Tristan Tzara i Ilya Ehremburg

Als ulls interrogants de l'infant de ciutat,
Anhel d'ample carrer, d'asfalt, de jardí urbà;
De terrat, on l'àvida pupil·la
Junta el blau i la plana,
La muntanya i la mar
I el pensament, el que l'esguard no abasta.
Llibertat!

A les ales batents de l'ocell engabiat,
Frisança de nous horitzons, d'espais infinits,
De rutes blaves i daurades.
Llibertat!

Al cor en doble ergàstula del presoner,
Desig d’amor de dona, de sol rodó,
De calcigar les vies de la rodona terra.
Llibertat!

En el tràgic lament de la gent sense pa
I el puny enlaire del proletari,
Sospirs adolorits, clams de justícia.
Llibertat!

En les idees, martells del pensament,
Deler de germinar com la sement fecunda
I d'expandir-se com el vent.
Llibertat!

En els grans ideals lliberadors
I els moviments de redempció dels pobles,
Voluntat d'existir i ambició de crear,
Vigor d'arrel profunda i goig d'univers.
Llibertat!

I el cor de l'home, esclau,
Esclau i generós i bategant
Per a impulsar la llibertat dels altres,
Per a bastir la llibertat dels pobles,
Per a exaltar la pròpìa llibertat.
Llibertat, llibertat, llibertat,
Llibertat, llibertat, llibertat!

(Poema "Llibertat", dins de Guerra, victòria, demà. València: Eliseu Climent, 1978, p. 33-34)

* * *

A Juli Just, escriptor,
diputat valencià i
ex-ministre de la República.

1

D'un cap a l'altre de la nostra terra
Passa un clam de dolor.
Les armes de la guerra
Han bandejat les fletxes de l'amor.
Són hores de coratge i sacrifici,
Hores de lluita, de terror i horror.
Maleït el qui té el llavi propici
Per disculpar el crim de l'invasor!
El traïdor la terra ens ha venut,
Ens ha venut la mar i el nostre cel.
Amunt les armes i la joventut!
Soldat, dóna als teus braços fortitud,
Al pit braó i al cor anhel!
Amunt la joventut! Vida i glòria
Als núbils lluitadors!
Els joves sempre tenen aurores de victòria
I fets triomfadors.
Dempeus el poble! Amunt les gents lleials!
Guerra a la guerra i anatema al crim!
Que mai no han de passar bales mortals
De la Pàtria afligida, el cor sublim!
Homes de la ciutat, del camp i de la serra,
«Amunt les armes fins matar la guerra!»

2

Roma i Berlín, amb forces infernals,
Assolen, roben, maten cruelment...
Inútilment desfermaran els mals:
Mai no podran matar els ideals,
L'ànima és nostra i nostre el pensament.

3

Barbre enemic, feix repugnant de Uenques
De maldat i d'humanes escòries,
L'ànima nostra la coneixes mal:
Perquè assoles la llar i l'arbre arrenques,
Perquè llences de dalt pluja mortal,
Penses que ja has vençut
El nostre cor valent
I que es donen debades les victòries?
La nostra gent no vol l'esclavitud,
Ama la llibertat la nostra gent!
Ama la llibertat
I s'arrapa a la terra
Amb bella voluntat
De vèncer i amb rialles i cançons,
Que no sent les ferides de la guerra,
Sinó els rencors i les traïcions.

4

Amunt l'amor i la fidelitat
A la terra! Guerra sens pietat
Al vàndal invasor que al feble aterra;
Que devasta els camps i destrossa els horts.
Que es menja el que els seus braços no han llaurat,
Que cull el que altres homes han sembrat
I viola la terra
On reposen per sempre els nostres morts!
Amunt el jove ardit i el guerrer invencible!
Amunt el cor enorme i la gesta impossible!
Glòria a l'heroi mort i al soldat mutilat!
Lloança als sacrificis oferts en les ares
De la Justícia i la Llibertat!
Amunt els fills models i els generosos pares!
Amunt el braç caigut i l'esperit damnat!
Amunt els morts per a venjar les mares!

5

Des dels fulls gràvids de la moderna Història,
Des de l'arcada de l'alba diamantina,
Tornen els herois tots nimbats de glòria.
Branques de roure, de llorer i alzina
Festegen els atletes vencedors.
Sota els trofeus més bells,
Passen els mutilats
I els forts, triomfadors
Soldats,
Que les boques calentes dels fusells
Han convertit en búcars de clavells.
I sobre les ruïnes immortals,
Sobre les verdes valls, sobre els turons asprius,
Sobre els camps, sobre els arbres i les prades i els rius,
Sobre el cim i l'abisme
Que saben de les gestes criminals
De l'invasor i del nostre heroisme,
Flamegen les banderes triomfals
Al vent magnànim i al sol de glòria.
I les veus fraternals
Canten i canten: Victòria! Victòria!

Poema "Guerra - Victòria", dins de Guerra, victòria, demà. València: Eliseu Climent, 1978, p. 59-62)

* * *

Als treballadors de tot el món.

1

Serà demà, serà demà...
S'enfonsarà el vell món definitivament;
Naixerà la nova bola de l'Univers
Amb totes les banderes de la llibertat
Clavades en la rodona trossejada crosta,
Totes les estrelles de la justícia
Tremolant sota les voltes infinites,
Tots els senyals de la germanor dels homes
Al front i a l'ànima de la nova humanitat.
Serà demà...

2

Obrers, artesans i camperols,
Treballadors de l'intel·lecte,
Soldats del poble,
El demà és vostre, és nostre.
Els vostres braços i el vostre cervell
Són la força creadora del món que es transforma;
Immobilitzeu-los per al mal
I canseu-los per al bé;
Recomenceu la gran obra purificadora.
Si vosaltres voleu, finiran les guerres,
El terror i el crim organitzats
I la dalla de vides del nostres germans.
Uniu-vos, sigau forts, treballadors de l'Univers,
Que les fogueres immensament terribles
A l'Orient i a l'Occident, siguen les últimes.
Treballador, si tu vols...
Amb un gest, magnífic i humà,
Pots desarborar la força apocalíptica
Dels grans orats que esclavitzen els homes i els pobles.
Res més senzill: creua't de braços!
Boicoteja els agressors,
Revela't contra els bàrbars pertorbadors de la pau.
Les naus de guerra, els avions homicides,
Els canons, fusells, les ametralladores,
Les bombes i obusos, les bales, els gasos
i tots els enginys infernals i destructors,
No els fan els burgesos, ni els aristòcrates,
Ni els generals feixistes,
Ni els homes dirigents dels Estats totalitaris,
Els fas tu, treballador;
Els trens, els vaixells, els camions,
Prenyats de material guerrer,
Els carregues i els descarregues tu, treballador;
La guerra, amb els seus crims, horrors i malvestats,
La transportes tu, treballador.
Creua't de braços!
I venceràs, sense armes,
El feixisme, el militarisme, el capitalisme:
La guerra!

3

Germans d'amor i de treball de l'Univers,
Uniu-vos!
Marxeu decidits, plens de salut i de coratge,
De joia i amor propi i fortitud,
Vers un demà resplendent,
De raó suprema i justícia estricta,
Un demà de pau
Inabatible,
En el que tots els homes i les dones laboren
I les eines i les màquines
Canten l'himne fratern del treball
I la bondat humana.
Menyspreeu els llavis que prediuen desgràcies eternes,
Els ulls que sols veuen tristors infinites,
Les mans que, per sempre, sostenen l'arma homicida,
Els braços que, en lloc d'abraçar, cauen rígids.
Aparteu els febles, els covards,
Els traïdors, els ubriacs, els tarats, els obscens,
Els lladres, els assassins.
Forts i austers, sans de cos i d'ànima,
Amb els muscles tensos i la flama de l'ideal
Arboradora en la ment,
Laboreu de cara al sol,
Visqueu, respireu lliurement,
Penseu, canteu, somnieu...

4

Avant, exèrcits coratjosos del treball!
En lloc d'armes, brandeu les laborioses eines:
El martell, el pic, la pala, l'aixada, la rella,
La serra, el compàs, la palanca, la forca, la falç.
Atletes victoriosos dels combats de la vida amb les fúries,
Herois innominats, avant!
Uniu-vos, treballadors del món,
Doneu-vos la cordial abraçada, que val més que el diner.
Modeleu el que encara ha d'ésser
I ineludiblement, serà,
Per a l'obra transformadora
Cal obeir, més que manar; seguir, més que guiar;
Sentir i patir, més que gaudir;
Esforçar-se i sacrificar-se i callar i estimar.
Exèrcits coratjosos del treball, avant!

5

Serà demà, serà demà.
Quelcom de nou, de gran, transcendental, meravellós
S'està gestant en l'entranya de la Terra.
Si vosaltres voleu, treballadors del món,
S'acabaran les guerres,
La humanitat esdevindrà enormement humana,
Se us donaran completament la raó suprema,
La justícia robusta, la bellesa intacta
I la llibertat atlètica,
Nous pensaments entonaran victòria
I noves aurores il·luminaran la pau de l'Univers.
Si vosaltres voleu, treballadors del món,
Serà demà!

(Poema "Demà", dins de Guerra, victòria, demà. València: Eliseu Climent, 1978, p. 63-66)