"En el llibre trobem la dona sincera, comunicadora, la qual sap vibrar i, segurament, fer-nos emocionar. Ah!, i a més, la persona joguinera, amb l'alegria que a voltes neix de les penes, i amb aquella ironia sana del ben dir. Sí, la Maica és una dona amb sentit de l'humor, que ens decora la pensa, i que endins, endins (de zenit a nadir) ens arriba al cor."                                           
                                                                        
(Josep Colet i Giralt. Pròleg a Vers un País de Poesies. Barcelona: Parnass Ediciones, 2011)

* * *

"Els versos de Maica Duaigües, sense amagar la tristesa, i fins i tot de vegades la desolació, són majoritariament lluminosos i esperançats, proclamen la tendresa i reivindiquen la germanor i l'amabilitat. Hi respira una veu honesta, commoguda i cordial, que fa balanç sense retrets i que ens transmet confiança i serenor. Hi emergeix una mirada encalmada que defuig l'enfaristolament i l'enfarfegament."

(Carles Duarte. Pròleg a Nadal amunt, Nadal avall. Barcelona: Ediciones Carena, 2021)

* * *

"Aquesta continuitat temàtica ens revela, malgrat la diversitat de que hem parlat, la coherència última de tot el recull amb el paisatge íntim, existencial, de l'autora: l'alegria del viure, o millor dit, l'obstinació en l'alegria del viure, el sentiment d'allò efímer, la certesa de la finitud, de la mortalitat i de totes les incerteses que l'acompanyen, la voluntat de trascendència i aquella saviesa quotidiana damunt la qual s'aguanta contra tots els temporals el gaudi del viure."

(Josep A. Vidal. Pròleg a Brúixola per a uns versos perduts. Barcelona: Ediciones Carena, 2022)