Autors i Autores

Maica Duaigües

Antologia

Última cita

Última cita de la meva agenda:
Sra. Mort;
Data desconeguda.

Misteriós viatge sense postals ni lletres,
l'adéu en un sospir que no s'escoltarà,
en enfrontar-me, sola,
a tot l'ignot,

com fa tothom: no hi ha dama més justa.
L'amiga Mort esperarà amb paciència
tant de temps com el joc d'aquesta vida,
li guanyi la partida. Sap que avui o demà,
o bé dintre d'uns anys jaurem entre els seus braços.

Sorprenentment, Amor i Mort s'assemblen
Tot parlant: Amor...mort....amor...mort....amor... mort...,
i estimant i morint acomplim
el cicle assenyalant.

Sento la consciència; equipatge invisible
que m'acompanyà quan l'ànima s'escapi
del meu cos rovellat.

La vida, aquesta vida;
aquesta banda del mirall que ens enlluerna.
Darrere del vitrall: un altre joc,
amb altres regles...,
potser.

(Dins Vers un País de Poesies)


* * *

Oració

M'agafo ben fort
al fil de la fe
que em ve dels ancestres.

I esguardo el miracle
d'aquest nou Nadal
que torna com sempre
malgrat injustícies
i tantes... de guerres!

Oh, Nin de l'Amor!
Oh, Déu de la Vida!
Perdona'ns a tots
i que aquestes Festes
s'estengui la pau
per tota la terra.

I que tots els éssers
tinguin llibertat!

(Dins Nadal amunt, Nadal avall)


* * *

Futur distòpic

Un món tan infeliç com la novel·la negra,
vivim entaforats dins d'una gruta estranya
m'abrigo de la por sota la gran ombrel·la
d'un nou televisor, psicodèlica manta,

on la comèdia i plor no guarden diferència
me'l miro amb ulls rodons menjant bolets de somni,
paquet que m'ha arribat des de ràpida agència
a lloms d'un dron-cavall, mig ésser i mig OVNI.

Si el jerarca primer, amagat, m'investiga
filtrant-se per escletxes de la gruta blindada
amb un codi d'accés que desvetlli la intriga,

trobarà, arrelats en el fons d'una gleva,
conseqüents i aterrits d'aquesta indisciplina,
un grapat de pocs versos de branca alexandrina.


 

La meva biblioteca

He organitzat la meva biblioteca,
he revisat les tesis dels volums
tot aquest temps silenciades,
i han protestat llançant-me pols
en obrir algunes pàgines.

Es diu avui que s'ha de desaprendre
per aprendre de nou.

Tal volta sí;
però, aquests maons
de llibres envellits
defensaran el seu saber, tossuts,
fins a la fi dels seus fulls.

En tinc constància!

(Dins Brúixola per a uns versos perduts)