Autors i Autores

Martí Domínguez

Peiximinuti.

GUIA DE LECTURA

Edat de lectura

Peiximinuti és una mena de calaix de sastre on podem trobar de tot. Quina és l'edat bona per descobrir alguna cosa que hi pugui haver dins d'un d'aquests calaixos? Depèn, lògicament, de què es busca, qui ho busca i per què ho busca. I si, a més, algú ens hi ajuda, arribarem a conèixer alguna cosa que potser no hauríem trobat tot sols. És per això que recomanem la lectura d'articles escollits pel professorat a alumnes de deu a dotze anys. La lectura del recull sencer és recomanable a partir d'aquesta edat. Tot plegat dependrà d'allò que s'hi busqui: de coses per trobar-hi, n'hi ha moltes!

Estructura

Com diu Ramon Folch al pròleg del llibre, aquest recull d'articles pertany al gènere "cacauet": un recull de miques d'enginy. Es tracta de seixanta-dos articles en què, a partir d'elements de la biosfera, Martí Domínguez entra en un suggestiu món desbordant d'idees, paradoxes i comparances només abastables des d'un sòlid rerefons erudit en què les referències literàries, musicals i humanístiques són constants. Són articles curts i absolutament independents, cosa que permet llegir-los i treballar-los de la manera que es vulgui.

D'altra banda, al final del llibre hi ha unes "propostes didàctiques" –exactament quaranta-sis– que serveixen perfectament per fer exercicis de comprensió lectora dels articles llegits. També hi ha un glossari, que és una eina molt útil sobretot per als lectors i lectores més joves.

Tema

Potser filant molt fi podríem parlar d'un tema comú per a tots els articles: una escapada des de la natura, en el sentit més ampli d'aquest terme. Efectivament, en els articles de Martí Domínguez qualsevol element de la natura o relacionat amb ella és una excusa per reflexionar, aprendre, comparar... És per aquest motiu que els temes que tracta l'autor al llarg del llibre formarien una llista inacabable. Sigui com sigui, es poden emmarcar en grans temes generals, només per fer palesa la gran capacitat que té Domínguez per "escapar-se de la natura" sense marxar-ne mai. Tot plegat quedaria inclòs dins un gran tema: comportament, vida i costums de persones, animals i vegetals.

Ara bé, els articles ens condueixen a temes absolutament variats: literatura, rondalles, tradicions, amor, sexe, moda, subsistència, filosofia (el fet de riure, la mort), història, geografia, racisme, llengua... Es pot triar i remenar!

Personatges

N'hi ha de tot tipus i de tota mena: flors i arbres, animals (dels més grans als més petits) i homes (vius i morts, reals o ficticis, amb nom propi o en general). També podem considerar personatges d'alguns d'aquests articles elements propis de la naturalesa, com els rius, la neu, la pluja... I, fins i tot, funcionen com a tals algunes parts del cos humà (el penis, el nas, el clítoris, les dents...).

Suggeriments didàctics

  • Es pot fer literatura a partir de la descripció d'un animal (gran o insignificant) o un vegetal (planta, arbre, arbust...). L'activitat es pot preparar de dues maneres: o bé tot el grup-classe es posa d'acord en el "personatge" i comença a escriure a partir d'aquí, o bé cadascú tria un "personatge" diferent i escriu allò que li suggereix. Això sí, sempre intentant fer-ho a l'estil de Martí Domínguez.

  • A partir de la lectura d'un article de Peiximinuti, i després d'haver consultat, si cal, algun llibre o enciclopèdia, o d'haver navegat una estona per internet, l'alumnat s'identificarà amb un animal qualsevol. El professor o professora plantejarà una situació determinada (per exemple: trobada entre un mascle i una femella; l'home està a punt de matar l'exemplar escollit; l'animal té gana...). A partir d'aquí, cada alumne descriurà els "pensaments", les actituds i la manera de fer de l'animal amb el qual s'han identificat.

  • Martí Domínguez barreja els seus coneixements de biologia amb una gran font de dites populars i frases fetes. L'alumnat haurà de trobar un mínim de cinc frases fetes o dites populars que fa servir l'autor en els seus articles i escriure'n un comentari. Els lectors i lectores més joves, en lloc de fer un comentari escrit, poden explicar les dites mitjançant dibuixos, fer-ne murals explicatius i penjar-los pel centre educatiu a fi que la resta d'alumnat les conegui.

  • Per a l'alumnat que cursi el batxillerat lingüístic, un bon exercici seria aturar-se a estudiar les etimologies que comenta l'autor; n'hi ha força i molt variades i divertides. I a partir de les que es troben als articles de Peiximinuti es pot fer un exercici de buscar-ne d'altres.

  • Fem una farmàcia. Antigament no n'hi havia: els herbolaris eren les persones encarregades de tenir herbes i plantes medicinals i donar a cadascú la més adient a la seva necessitat específica. Amb l'ajut del professorat de ciències naturals, es tracta de muntar una botiga de plantes i herbes amb "poders" especials. El recull d'articles de Martí Domínguez en dóna força pistes.