GUIA DE LECTURA

Edat de lectura

Potser l'edat de lectura del Bestiari de Martí Domínguez es podria situar una mica més amunt que la que hem recomanat per a la de Peiximinuti. Tot i que l'estructura i el contingut poden semblar similars a primera vista, aquest recull ens sembla més adequat per a nois i noies de 14 a 18 anys.

És recomanable per a l'alumnat dels diversos batxillerats perquè es tracta d'un llibre absolutament útil i amb una possibilitat infinita de treballs tant per a batxillerats de llengües com per als científics o per als artístics, a més, lògicament, de poder ser utilitzat en crèdits interdisciplinaris.

Estructura

Bestiari és un recull de 140 articles, publicats quasi tots al setmanari El Temps al llarg d'uns quants anys. Per definir-ne l'estructura, potser la paraula o expressió apropiada seria dir que es tracta d'un gran llibre de capçalera. Els articles són molt curts –dues o tres pàgines com a màxim–, són independents els uns dels altres i cadascun ens suggereix un món molt diferent. És per això que pensem que es tracta més d'un llibre per anar llegint a poc a poc, assaborint-ne el bon gust a cada glop, és a dir, a cada article.

Al final del llibre hi ha quatre índexs molt complets: un índex de topònims, un d'antropònims (en què s'inclouen personatges bíblics, mitològics i literaris), un d'animals i un de plantes. Només fent un cop d'ull a aquestes pàgines ens podem fer una idea de l'abast de l'obra de Martí Domínguez.

Tema

Quan en el primer apartat insinuàvem que aquest llibre és recomanable per a diferents batxillerats, ens referíem precisament a la gran quantitat de temes que s'hi tracten. De tota manera, ens agradaria fer atenció a la coberta de Bestiari, que és, sense cap dubte, el resum dels articles de Martí Domínguez: es tracta de la reproducció del quadre "El paradís terrenal" de Jan Bruegel el Vell (Galeria Doria Pamphili, Roma).

Un dels grans temes que apareix en molts escrits d'aquest llibre és la pintura: a partir d'uns quadres determinats, l'autor ens fa reflexions sobre tota mena de qüestions (des de les propietats químiques de la pintura utilitzada fins al simbolisme del quadre o la història de l'artista).

Però, a més, "El paradís terrenal" ens situa en el context d'Adam i Eva, envoltats de vegetació i animals de tot tipus; i a l'esquerra del quadre, ocells. I això és el que fa precisament Martí Domínguez: volar per sobre de tots aquests aspectes i explicar-nos tot allò que li suggereix la Natura. La cultura religiosa hi és força present, sempre lligada a pintures on apareix alguna planta o algun animal dignes de ser comentats, tant des del punt de vista d'un biòleg com des del punt de vista de la cultura, les tradicions i les llegendes. Un quadre és art, com també ho és la literatura. L'autor no en té prou de lligar pintura, naturalesa, tradicions…, sinó que les referències a grans escriptors, tant de la literatura catalana com de la universal, són incomptables. I encara que ell diu que no està fet per escriure poesia, aquesta hi apareix molt sovint.
Finalment, la pintura de Bruegel el Vell també ens serveix per fer l'últim apunt temàtic del llibre. Encara que l'autor "vola" per tot allò que es troba davant seu, les constants referències a la ciència i a científics ens fan veure que, tot i volar, toca molt de peus a terra.

Si ens fixem, doncs, en tots els aspectes que apareixen al quadre "El paradís terrenal" (homes, animals, vegetació, cel, colors, llum, llegenda, història, pintura, literatura, tradició...) i en fem una barreja, amanida amb una llengua absolutament planera però d'una gran riquesa lèxica, el resultat és aquest magnífic Bestiari.

Personatges

Martí Domínguez no està d'acord que els individus s'especialitzin en un sol aspecte del coneixement. Creu que la cultura, la vida, és un tot i que qui només en mira un aspecte perd part de l'objectivitat. I així ho demostra a Bestiari, perquè els personatges són aquest tot: la vida. Tant podem considerar com a tals els pobles que hi surten com els homes, les plantes o els animals.
Un repàs als quatre índexs del llibre ens pot donar una idea de la seva varietat. Pel que fa als topònims, tot i que Martí Domínguez ha voltat molt per aquests mons de Déu i que –com veiem en aquest índex– és capaç de parlar-nos de llocs impensables, quan se situa en qualsevol racó del País Valencià, la seva terra, ho fa amb una estimació tan especial que provoca en el lector un sentiment diferent.

Si ens aturem a repassar l'índex d'antropònims, observem que hi ha tot tipus de personatges reals i no reals (bíblics, mitològics, literaris), cadascun dels quals juga un paper important en l'article corresponent. El que potser sí que es pot dir és que el naturalista Carl Linné, d'una banda, i Antoni M. Alcover, Joan Coromines, Josep Pla i Joan Fuster, de l'altra, són referències presents al llarg de tot el llibre.

Quant als animals, val la pena comentar la presència important dels ocells en gran part dels articles, sigui per comentar un quadre on apareixen, sigui per parlar del seu cant o del color de les seves plomes. És per aquest motiu que a l'apartat dels temes dèiem que Martí Domínguez "vola" per la vida i va espigolant de tot arreu.

Finalment, l'autor és capaç de fer una descripció tan acurada de les plantes que apareixen a Bestiari que es podrien dibuixar seguint les seves indicacions. D'altra banda, mitjançant les històries i llegendes, les utilitats i les supersticions que ens explica d'elles, no fa res més que fer-nos entrar i comprendre la nostra pròpia història.

Suggeriments didàctics