Cent anys del teu naixement, Aurora! Sempre recordaré el teu entusiasme pels llibres i, en especial, pels que s'escriuen pensant en els més petits i els joves. La teva participació en aquell llunyà Congrés de la Cultura Catalana (1975/1977), quan començàvem a treure'ns la por i la ignorància de sobre i donàvem la cara per recuperar tot allò que era nostre i que molts encara només intuíem que hi teníem dret, et va integrar des del primer moment en el nucli d'escriptors, il·lustradors, crítics, editors, bibliotecaris, mestres… que va obrir el camí del Consell Català del llibre per a infants, l'Associació d'il·lustradors, la revista Faristol i, sobretot, al contacte entre els professionals de tots aquests àmbits que ha ofert tantes possibilitats d'amistat i col·laboració.

Sempre en el record els berenars al teu jardí de Casa Alegre, al voltant de la font en què vèiem l'ou com balla en el teu brollador romàntic! Quin contrast amb els temps actuals! Llavors sortíem del no res i aspiràvem a tot. Ara, quan en el camp del llibre per a nois i noies gairebé teníem de tot, la crisi en forma de retallades, tancament de llibreries i possible reforma educativa plana com un ocellot de mal averany sobre el sector. Avui, però, fa bo de pensar en tu, Aurora, perquè mai no et vaig veure abatuda ni desencisada. I sempre que calia, t'arromangaves i eres capaç de fer tots els papers de l'auca per engrescar a llegir la mainada.

Gràcies, Aurora!

(Joaquim Carbó. Comentari al blog Mascaró de proa, 11 de febrer de 2013)

* * *

La diputada al Parlament de Catalunya, Vinyet Panyella, que va aprofundir en l'"amplitud" de l'activitat professional de Díaz-Plaja, va destacar el caràcter "entusiasta" i la "capacitat de treball" de l'autora d'obres infantils. La deixeble de Plaja va recordar la tasca de l'escriptora al capdavant de l'escola de bibliotecàries, i va assenyalar les "guies literàries" publicades per la crítica com una de les seves aportacions més innovadores" […] Pilarín Bayés va destacar la contribució d'Aurora Díaz-Plaja per "aixecar el carro de la cultura catalana", i va acabar afirmant: "Seríem uns escurçons de molt mala raça si els il·lustradors d'aquest país no agraíssim la tasca d'Aurora Díaz-Plaja.

(Enric Vila. Avui, 22 d'agost de 1998)

* * *

La guia de lectura –segons ella– és el mitjà més eficient per promoure els llibres. La dinàmica de les biblioteques exigeix que s'ofereixi periòdicament una llista de llibres entorn d'un tema monogràfic que pot estar o no a un fet d'actualitat. "La mort d'un escriptor, l'efemèrides d'un fet, una descoberta científica, tot pot ser susceptible d'ésser glossat amb la lectura de les seves obres, en el primer cas, de documents històrics en el segon, o de llibres esclaridors dels antecedents i conseqüències en el tercer".

D'altra banda, segons ella, en les escoles que vibren al compàs del calendari, tota guia de lectura que aglutini llibres literaris o d'assaig sobre qualsevol de les festes anyals, siguin festes tradicionals, siguin dates polítiques o esdeveniments socials, proporciona automàticament un eixam de coneixements previs a l'hora de treballar amb l'infant la senyalització de la diada.

(Josep M. Aloy. Regió 7, 23 de maig de 1993)

* * *

Periodista de la promoció "Poblet", en l'especialitat de premsa infantil i juvenil, ha creat i dirigit publicacions especialitzades i ha col·laborat de manera ininterrompuda en revistes i diaris. Recordem les seves crítiques dels darrers anys a l'Avui, Crònica d'Ensenyament, Serra d'Or, Primeras notícias, Faristol, Rodamón, Educación y Biblioteca, etc. La preocupació per la creació de biblioteques per a infants —bona mostra de la seva voluntat van ser les biblioteques "Floch i Torres", al Parc de la Ciutadella, i la "Lola Anglada", als jardins de Montserrat— la va dur a gastar una broma als lectors de La Hoja del Lunes (28-12-1981) publicant que s'havia obert una nova biblioteca al parc de la Sagrada Família.

(Teresa Blanch. Faristol, núm. 13, 1992)

* * *

Aquest llibre d'Aurora Diaz-Plaja posa al servei de les escoles tots els coneixements de Biblioteconomia d'una deixeble del Dr. Rubió que ha treballat molts anys en Biblioteca Infantil. Els hi posa juntament amb tota una experiència de tracte amb els nens i de lectura de llibres infantils. Caldrà encara que les escoles treballin molt sobre una adequada orientació de la lectura, sobre una correcta valoració del llibre infantil, però per a poder-ne treure unes conclusions vàlides i adaptables, cal que facin el seu treball de Biblioteca Escolar d'una manera comunicable, discutible científicament, amb fitxes de llibres i de lector, recursos tècnics de classificació i d'orientació, com ara les meravelloses "Guies de lectura", amb personal que va preparant-se i material que va adequant-se, etc.

(Marta Mata. Pròleg del llibre La biblioteca a l'escola, 1970)