Rosa M. Delor ens demostra en aquest llibre —d'una precisió i d'una delicadesa poc comunes— que llegir Espriu és una feina que mereix rigor i persistència, i que seguir un fil de coneixement és essecial per «poder passar sense gaires escarafalls aquesta vida». Espriu serveix per a passejar-se per tots els àmbits de la lletra impresa, relligant-ho tot: la història, en el pla universal, objectiu, i la història familiar, casolana, que es transmet de pares a fills. I serveix per a seguir un fil, un fil que ens ajudi a entrar i ben sortir del laberint de la vida, amb un mínim de guany intel·lectual per poder deixar als fills.

(Contracoberta de Salvador Espriu, o «el cercle obsessiu de les coses». Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1989.)

***

Ja al llindar de la dècada dels vuitanta, la diversitat d'estudis sobre La pell de brau s'anirà fent cada cop més àmplia. Per norma general, hom parteix de la base d'una de les principals aportacions de la crítica de la dècada dels setanta, ara convertida en axioma a l'hora d'acarar-se a qualsevol text d'Espriu: la idea de continuïtat. La culminació d'aquesta tendència crítica la trobem en la tesi doctoral de Rosa Maria Delor intitulada Per una hermenèutica de l'obra de Salvador Espriu: 1929-1948, que fou llegida el 1989 al departament de Filologia Catalana [...]. L'estudi, que el 1993 publicà en forma de llibre, degudament adaptat, amb el títol Salvdor Espriu, els anys d'aprenentatge (1929-1943), ha estat i continua essent encara una de les anàlisis de la producció espriuana que més ha influït la crítica posterior. Tot i que l'estudi no arriba fins a La pell de brau, el mètode hermenèutic, basat en l'anàlisi del conjunt del corpus literari com un tot orgànic, en què cada element es relaciona amb la resta segons la base dels esquemes cabalístics, prefixà un tipus de lectura que, mixturada amb la contextualització històrica de les obres, acabà formant una tendència analítica que marcà una determinada manera d'entendre el conjunt de l'obra d'Espriu —tant a l'hora d'interpretar uns determinats símbols, com els referents literaris, culturals o ideològics—, i molt especialment, d'establir llaços entre els diferents llibres.

(Olívia Gassol i Bellet: "La pell de brau" de Salvador Espriu o el mite de la salvació. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2003.)