Pòrtic
Josep-Francesc Delgado (Barcelona, 1960) és poeta, contista, novel·lista... El fil conductor de la seva obra ha estat tot sovint el viatge i el contrast de pensament que suposa, així com la fascinació pel coneixement d'altres cultures diferents de l'occidental. Se'l coneix sobretot per les novel·les fruit dels seus viatges a l'Himàlaia: Si puges al Sagarmatha quan fumeja neu i vent (premi Joaquim Ruyra 1988), novel·la d'una expedició a la muntanya més alta del món; Nima, el xerpa (Segon premi Internacional Europa 1992), biografia d'un nen xerpa que intenta rescatar l'esperit d'un parent mort a l'Himàlaia, i Sota el signe de Durga (Premi Nacional de Literatura 1994) que explica una recerca arqueològica a les valls del Kumbu i les llegendes i creences de la gent que hi habita.
També s'ha dedicat a la narrativa curta i ha publicat Havies d'haver posat la Traviata (Premi Al vent-Solstici d'estiu 1987), una història d'amor entre dos joves tot anant cap a la Vall d'Aran a esquiar i La dama descalça, un conjunt de narracions el personatge d'una de les quals és un titella de bunraku japonès. Durant els darrers anys l'autor ha continuat la seva narrativa d'espais orientals amb El concertista d'ocells (Premi Recull de Blanes 2002 de novel·la breu), novel·la situada a Singapur durant l'ocupació japonesa de 1942-45, l'obra tracta en termes màgics l'aventura personal d'un concertista seguint una tradició xinesa real i s'inspira el conte tradicional japonès.
Els darrers llibres han passat a situar-se al Pirineu català, concretament al Berguedà durant el segle XX i han obert un segon espai en la seva narrativa. Ulldevellut (escrita conjuntament amb Hermínia Mas, premi Folch i Torres de novel·la per a nois i noies 1999) tracta de l'extermini de l'os i Els llops de la lluna roja (premi Ramon Muntaner de novel·la 2002) tracta de l'extermini del llop. Ambdues novel·les també aborden les formes de vida rural i moments cabdals de la història recent com, per exemple, la guerra civil. Els llops de la lluna roja va ser seleccionada per l'IBBY com una de les millors obres per a joves a la seva llista d'honor mundial del 2004.
Recentment ha encetat la seva producció per a infants a través de contes, adaptacions i llibres de poemes-endevinalla. Ha escrit els contes Papitis (2004), L'Alba ja no va tenir por (2004), Mamitis (2005). D'altra banda també s'ha dedicat a l'adaptació de diferents contes clàssics: El gat amb botes, La bella dorment, El flautista d'Hamelin, La ventafocs, Hansel i Gretel: la casa de xocolata, Els tres porquets i Peter Pan (editats en català i traduïts al castellà, 2004-2005); una sèrie sobre els drets i deures dels infants, dels animals i dels éssers humans (il·lustrats per Mercè Arànega i editats també en català i traduïts al castellà, 2003-2005) i diversos reculls de llegendes sud-americanes, dels indis nord-americans i japoneses.
Iniciat en el món literari amb la poesia, ha publicat tres obres: Autopista púrpura (El Mall, 1988), El temps dels poderosos (Columna, 1998), El fum que tot ho ho enterboleix (Brosquil Ediciones, 2003. La seva dedicació la poesia també ha donat dos llibres d'endevinalles; un d'animals, Endevina endevinaràs quin animal seràs; i un altre de coses de casa, Cosari.
És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
Pàgina elaborada amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes.
Autors de la documentació: Jordi Meya del Arca i Manel Ramon i Muñoz.
Actualització: Carme Ros.