—Com o per què et vas fer escriptor?
—No hi va haver un perquè. La vocació neix d'un mateix, s'ha de descobrir mirant endins. Dic als meus alumnes que mirin què fan quan estan sols. Jo quan estava sol, escrivia. La literatura serveix per formar persones sensibles i intel·ligents i per afegir experiència no viscuda, és clau per sobreviure.

—Quan s'escriu, com es desvetlla l'interès del lector?
—Cal tenir en compte que t'estàs adreçant a algú. Un dels defectes provocats per la minorització que hem patit des de 1714 és que els catalans ens adreçàvem als quatre que ens podien entendre, generalment gent docta i sàvia. Això ha fet que, sovint, els escriptors catalans no s'entenguin. No hem tingut un públic normal fins aquests últims cinc anys.

—Per què en els teus llibres hi surt la història, la natura, el viatge i Orient?
—Quan era ben petit tenia dues passions: l'espai i la naturalesa. Això de gran acaba sortint. En el cas del viatge la responsable és la meva dona, Hermínia Mas, ella és la viatgera. Quan t'en vas a Àsia et trobes cultures com ara la xinesa, la més antiga de les cultures vives. Tenen una manera de viure i de sentir completament diferent, aquest és l'atractiu.

—Quina experiència t'aporten les xerrades als instituts i clubs de lectura?
—Escric per a posar temes sobre la taula, a Ulldevellut, la desaparició de l'ós del Pirineu, o a Els llops de la lluna roja, parlar de l'animal, ajudar a comprendre'l -que és la millor manera d'ajudar a reintroduïr-lo i tractar de la dona catalana del segle XX i també d'una forma de vida que desapareix: la pagesia. Conversar amb la gent m'ajuda a millorar i veure si el missatge ha arribat.

[...]

(Susanna Ginesta: Garriguencs (la Garriga), 11-17 de novembre de 2005)