"En Josep Dallerès ens torna a sorprendre amb un recull de poemes que engloba amor, reivindicació, moments, memòria i melangia, entre altres molts temes. És tant divers aquest recull que sembla difícil definir-ne el subjecte i sobretot l’efecte que pot produir en el lector, perquè cada poema és un món en el que ell mateix es pot buscar o trobar. Pell, tot és pell porta un títol singular i alhora idoni. «Si! És pell aquell núvol damunt un cim. Si! És pell l’aigua brollant damunt la terra i, sent transparent, dibuixa més profund el verd dels prats, així com els ulls que ens encisen. Pell és la que estimem acaronar, pell és aquella ja rugosa o aspra que la vellesa ens imposa any rere any, plec rere plec. Però també és pell aquella que dia rere dia ens allunya els uns dels altres per por o per espais dits socials, jugant a voltes contra nosaltres, i que ens fan preferir un missatge a una carícia o al frec d’una abraçada avui prohibida. Tot és pell, si, en veritat, suau o arrugada, pell de l’altre, el que és diferent i que per això ignorem, pell estranya o estrangera que molesta posant en dubte el nostre confort, per molt tolerants que semblem boca enfora»" (Dúnia Ambatlle).