Poeta
no et creguis més home
és fàcil escriure una frase
al revés.

Paleta
no et creguis més home
és fàcil posar més aigua
al morter.

Pagès
no et creguis més home
és fàcil cavar.

Re no costa re
i potser demà
el pagès serà poeta
el poeta paleta
i el paleta pagès.

(33 poemes, 1974)

* * *

Vaig deixar els divuit anys
de la casa dels pares,
d'insuportable enuig
de la vida al portal
d'un poble que s'enruna
amb què-dirà-la-gent
i amb grans-farts-per-Nadal;
vaig deixar els divuit anys
de-la-vida-passada
penjats al ganxo mort
dels meus amics d'infant...

Tot l'ésser m'estirava…

Cercava? Ho sé encara?
Altres cels, altres sols,
que explícits paisatges
abocant-se als meus ulls
m'oferissin el món...
Nous carrers, nova gent,
que vides diferents
creuant la meva vida
folressin de carícies
els somnis del meu vol.

Cercava, delejava,
amb boca famolenca
enyorats pits de dona
durs, ferms i resistents;
una mà dolça i forta,
un llit de palla i pols
fins desemboscar llampecs
d'insospitats horitzons...

(Amic, 1985 (fragment))

* * *

Oasi que el desert reclama,
caliu
nocturn de tantes caravanes,
recer
segur on la lluna es deté:
així
ets tu, inequívoca estança,
casal
dempeus d’enaltidor llinatge,
estel
replè de vida en despertar,
uadi
de llum, clavell rogenc encès,
vaixell,
alhora port, caminada i
camí,
arbre pròdig de fruit madur.

(De tu a tu, 1990 (fragment))

* * *

Tothom porta un infant dins
que el mal temps sap fer callar.
Calen doncs bons professors
experts en desexpectar
ordres folles de déus folls
que, bo és, mal escoltar.
Tothom porta un infant dins
que el bon temps deslliurarà.
Calen doncs destres tutors
capaços de cossolar
en la nit dels dies muts
nois i noies del demà.
Tothom porta un infant dins
que es voldria alliberar,
amb la llengua a flor de pell
per forjar, per judicar,
i la música dels mots
per adduir, raonar,
amb el just dibuix del verb
per concebre, per crear,
fins recompondre el color
per anar molt més enllà.
Tothom porta un infant dins
i cal fer que sigui humà.

(Illalba, 1990 (poema nº 47))

* * *

Una setmana abans de sant Joan, neix l'Antoni.

     A partir d'aquest esdeveniment, el món de la Manela adquireix una altra dimensió. No es pot dir que es redueixi al món del fill que acaba de néixer, no: tot al contrari. A més de descobrir tot el món nou del fill: cada plor, cada rialla, cada son, cada moviment són autèntics moments de plenitud, la Manela continua interessant-se per tot el que s'esdevé al seu entorn. Fins i tot més que abans, perquè, pensa que tot quant succeeixi incidirà tard o d'hora amb el que el seu fill haurà de viure. Per això mateix qualsevol fet que pugui tenir transcendència, per insignificant que pugui semblar, atrau la seva atenció, posa en alerta el seu esperit crític, l'aguditza. El canvi més candent, el que més es visualitza, és la modificació que es va produint de manera gairebé imperceptible, però irreversible, en la seva relació amb el calendari, com si el temps deixés de ser regit, per a ella i tot el que l'envolta, en base als mateixos paràmetres que per a la resta dels humans, i el número que marca l'any en qualsevol almanac s'esborra i passa a ser l'any que neix l'Antoni i per sempre més serà: l'any que va néixer l'Antoni".

(Frontera endins, 2007)