Ricard Creus i Marzo neix a Barcelona el 1928. A partir dels seus estudis a l'Escola de Belles Arts d'aquesta ciutat decideix emprendre el camí de les arts plàstiques, matèria de la qual és professor. Molt aviat, però, deixa la pintura per dedicar-se a la literatura. Conrea gairebé tots els gèneres, però en un primer moment publica poesia: Cendra i foc (1975), és el seu primer llibre. Després venen d'altres, però amb 36 poemes a partir del 36 (1978) assoleix un notable èxit de crítica i públic. Aquest llibre és reeditat el 2004 per Curbet Editors. Amb el poemari Retornar a Itàlia (1992) guanya el premi Rosa Leveroni a Cadaqués.

Com a narrador fa la seva estrena el 1979 amb una novel·la juvenil, Una pedra per corona. Anys més tard veuen la llum els seus llibres per a adults, com ara les novel·les L'ocell (1985), que va rep el premi Octubre a València; Temps imposat (1986) o la guanyadora del premi Sant Jordi del 1987: Posicions. Més endavant publica Vol Barcelona-Mèxic (2000).

Creus conrea amb freqüència la literatura per a infants i joves. Com ara el llibre Pa amb xocolata (1982), amb el qual molts nens i nenes catalans han après a llegir. També col·labora en nombroses publicacions: Cavall Fort, Reduccions, Avui o Tele-exprés, entre d'altres, i escriu teatre: Entre aigua i anís. Jo vinc d'un altre temps (1986).

Es casa amb la pintora i pedagoga Esther Boix, amb qui funda l’escola de tècniques d’expressió L’Arc. Escriuen conjuntament Ús i funció formativa de l’expressió plàstica (1973) i El segle de Picasso (1982).

Part de l'obra de Creus és traduïda al castellà, al basc i al gallec i ell mateix és traductor de poesia francesa i italiana al català.

Ricard Creus i Marzo mor l'any 2021 a l'edat de noranta-tres anys.