ALLIBERAMENT

«No va sentir ni tan sols el clàxon del cotxe que va passar-li a menys de dos metres d’ell, quan creuava a l’altre cantó sense mirar. En arribar, feu cinc o sis passes fins a quedar situat enfront d'un enorme vagó de color verd fosc. La part frontal estava adornada amb pòsters i cartells amb figures de forçuts, pallassos, malabaristes... A banda i banda del portal, dues finestres de persiana amb vidres clars deixaven veure unes cortines blanques de gasa».

EL VIATGE A ÀVALON

«La majoria dels que venen a Glastonbury només veuen la ciutat tal com és ara, amb els carrers plens de visitants anant amunt i avall. En canvi, tu has entrat al reialme ocult darrere de la boira del desconeixement. Has agafat la barca que t’ha dut a l’illa màgica. Has sentit les rialles de les fades. Has conegut la Dama de Llac. Has rebut les abraçades de llum de les sacerdotesses. He sigut el teu guia en el viatge més màgic que mai deus haver fet».

INDIGENTS

«De mica en mica, la rialla els va passant. Mentre han estat enraonant, el rellotge no ha parat de donar voltes, i, sense que ho hagin advertit, s’han fet quarts de quatre de la matinada: hora de tancar. Incondicionals i ocasionals comencen a abandonar la taverna».

NANUK

«En aquests dies de la meva senectut, em tornen a la memòria records viscuts durant els anys més novells de la meva vida. D’alguns sempre me n’he recordat; d’altres, en canvi, havien romàs en el racó més ocult del meu ésser. Ara, quan hi penso, crec que vaig ser jo mateix qui decidí deixar-los allà. Suposo que hi ha coses que, malgrat hagin succeït, val més oblidar-les per a sempre».

LLÀGRIMES DE TARDOR

«La remor d’aquell himne llibertari es va estendre per tot el paratge. Uns cantaven amb els punys alçats, d’altres enlairaven banderes republicanes. A algunes persones, entre ells el Tonet i l’Enriqueta, els rostres se’ls van compungir i dels seus ulls vidriosos van eixir-ne regalims de llàgrimes. Són les llàgrimes del record».

(Del llibre Llàgrimes de tardor, 2016)