Rafel Crespí Ramis neix a Pòrtol el 16 de gener de 1961. És fill de Bartomeu Crespí Canyelles, de malnom L’amet, i de Francisca Ramis Amengual, de cas Me, que es dediquen a la pagesia. Comença a anar a escola aviat, a ca ses monges, on aprèn a llegir i a escriure, i devers els cinc anys el porten a Son Ferriol. Les seves primeres lectures són, principalment, els TBO, i la padrina li llegeix rondalles, però la vocació per l'escriptura se li desperta sobretot quan té com a mestre Gabriel Janer Manila, que és un dels primers autors que llegeix. A principi dels setanta la família es trasllada a Palma.

Estudia banca i aprova unes oposicions, amb les quals el 1982 l'envien a Sant Feliu de Llobregat, cosa que li permet convalidar les assignatures de Filologia Hispànica que estava cursant a Mallorca per les de Filologia Catalana, carrera que encara no s'oferia a l'illa. Durant els anys d'estudiant, assisteix al Congrés de Cultura Catalana i a conferències i taules rodones sobre llengua i literatura. El 1984, es llicencia a la Universitat de Barcelona i és destinat com a professor interí de llengua i literatura catalanes a l’IES Berenguer d’Anoia, d’Inca. L'any següent supera les oposicions. Hi impulsa la creació de la revista escolar Mirall de trobar i el 1990 comença a organitzar-hi les Lectures poètiques, una activitat mensual adreçada als alumnes de batxillerat, que és capaç de portar un gran nombre de poetes. La seva implicació amb el centre és forta, com mostra que el 2019 formi part activament de la Comissió commemorativa del cinquantenari de la seva creació.

En el camp de la literatura, destaca ben aviat com a contista, aconseguint que molts dels seus relats siguin premiats. El 1979, guanya la Rosa d’Or de la Pau de Narració Curta al Certamen Literari de Castellitx, d’Algaida, amb “Les orenetes encara porten espines”, que més endavant s'inclourà al volum Certamen literari de Castellitx. Obres premiades 1968/1995 (1995, Ajuntament d’Algaida). L'any següent, s’autopublica Experiència preliminar, que inclou dos contes: “El corc” i “Algú sospira la seva mort”, relat, aquest segon, que havia obtingut un accèssit al Certamen Literari de Castellitx. El 1985, és finalista del Primer Concurs de Contes a Marratxí, amb “Deixau-me un kleenex, per amor de Déu”. Un any després, guanya el Premi Salvador Galmés de Sant Llorenç des Cardassar amb la narració “Sala d’espera”. El 1989, guanya el Premi Ciutat d’Inca amb “Tancat per estrès”. El 1993, guanya el Premi Vall d’Or de Sóller amb el conte “Maror de silencis” i el segon Premi de Narracions Curtes de Capdepera.

El 1994, publica Personatjes (sic) (Editorial Pòrtic), un aplec de tres narracions, amb el qual havia guanyat el Premi Recull Francesc Puig i Llensa de Narració. L'any següent veu la llum el recull Silencis (Columna). El 2003 publica el conte “Cambra d’hotel” dins el volum Narradors de Mallorca per la llengua (Lleonard Muntaner). El 2005, l’Institut d’Estudis Baleàrics li publica com a opuscle “Petita venjança”, un conte que l’any anterior havia obtingut un accèssit al Premi Felipe Ramis de la Vila Joiosa.

El 1996, publica la primera novel·la, ¿Per què has vingut? (Columna), a la qual seguirà el 2005 La música de les constel·lacions (Editorial Moll), guanyadora del Premi de Narrativa Vila de Lloseta.

A més de la tasca literària i docent, Crespí s'involucra en la política local. El 1986, s’afilia al Partit Socialista de Mallorca (PSM), del qual encapçala la candidatura a les eleccions municipals de Marratxí el 1991, malgrat que no surt seleccionat. El 1995, repeteix candidatura i surt elegit regidor, càrrec que ocupa fins al 1999. És la primera vegada que el PSM aconsegueix representació al consistori. Després d'ocupar la regidoria, forma part de la candidatura per al municipi de Marratxí fins al 2015, però ara en posicions de no sortida. Altrament, entre el 1999 i el 2003 treballa com a assessor tècnic docent a la Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears. A més de donar suport al servei de comunicació, fa de director i redactor de la revista mensual Quaderns d’Educació. També coordina i assumeix la realització del Catàleg de publicacions escolars (2000-2003) (2003).

De fet, és important la seva faceta com a col·laborador en revistes i en premsa, especialment les seves publicacions a la revista Pòrtula, Lluc o El Mirall, i al Diari de Balears. A més, s'involucra en la celebració de festes locals, fent de pregoner o organitzant-ne actes, i participa a les Jornades d’Estudis Locals de Marratxí, difonent personatges del municipi.

A banda del PSM, Crespí s'afilia al Sindicat de Treballadors de les Illes (STEI) i s'associa a l'Obra Cultural Balear (OCB), de la qual impulsa i presideix la delegació de Marratxí. També forma part de l'Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana i de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

El 2008 comença una novel·la que va treballant fins quatre dies abans de la seva mort, quan la deixa acabada pendent de revisar-la. Mor per problemes cardíacs durant la nit del 16 de febrer del 2020 a la seva casa de Pòrtol.