Pompeu Crehuet i Pardas neix l’onze de març de 1881 al carrer de la Rambla de Santa Mònica on el seu avi matern, Salvi Pardas, natural de Verges, tenia una sabateria des de feia anys. De família benestant, el seu pare, Manuel Crehuet, exercia de notari, i la seva mare, Encarnació Pardas, era la mestressa de casa.

Estudia Dret i Ciències Socials a la Universitat de Barcelona i comença a escriure les seves primeres peces teatrals, fins que el 1904 estrena al Teatre Romea de Barcelona La morta, amb un gran èxit de públic i crítica. L'obra es representa en castellà a Madrid l’any següent. El 1905 aconsegueix també, amb la peça Claror de posta, un gran reconeixement. Ambdues estan influïdes pel teatre simbolista de Maurice Maeterlinck. El 1907 estrena amb música d’Enric Morera El mestre, una obra que no obté l’èxit desitjat. A partir d’aquí el seu teatre es decanta cada vegada més cap a la comèdia burgesa que obeeix els encàrrecs de l’empresari teatral Josep Canals. Flors i violes (1909), Fontalegria (1911) i especialment La família Rocamora (1909) són exemples del teatre burgès que conrea pràcticament fins a la seva mort. Com a narrador publica el 1908 el conte infantil Senyor ruc, mestre d’estudi.

Entre 1907 i 1913 dirigeix el setmanari cultural De tots colors. Revista Popular, on també col·labora. El 1911 és un dels impulsors del Sindicat d’Autors Dramàtics Catalans i el 1915 comença a exercir d’advocat, l’any en què es casa amb Elisa Julià Duran. Entra de funcionari com a oficial lletrat a la Mancomunitat de Catalunya fins que la dictadura de Primo de Rivera la dissol. Des de 1925 passa a ser cap de negociat i posteriorment continua en aquest organisme depenent de la Diputació de Barcelona. 

Des dels anys vint el seu teatre segueix plenament els codis del teatre burgès. D’aquesta època destaquen Cada cosa en el seu lloc (1924) i Plou i fa sol (1925). El 1927 estrena al Teatre Novetats l’obra d’influència de Luigi Pirandello La vall de Josafat, amb la qual aconsegueix un nou èxit. Pràcticament des de finals de 1931, que estrena La segona joventut, desapareix dels escenaris barcelonins. L’any 1936 publica, sense ser representada, Estàtua de sal, que té algunes coincidències amb Yerma de García Lorca. El teatre és una activitat vital per a Pompeu Crehuet, que passa a ser un membre destacat de la Federació Catalana de Teatre Amateur.

Mor a Sant Feliu de Guíxols el 28 d’agost de 1941.

El 2020 el seu besnet, el director i dramaturg Marc Crehuet, revitalitza amb La morta la peça teatral més significativa del seu besavi.