Miquel Costa i Llobera (Pollença, 1854 – Palma, 1922) Poeta, traductor, orador i prosista. A mig camí entre el segle XIX i XX és considerat una de les figures cabdals de l'anomenada Escola Mallorquina. També és una figura cabdal en l'evolució de la poesia catalana moderna.

Va iniciar-se com a poeta influenciat pel Romanticisme que es va deixar entreveure en el seu primer recull Poesies (1885) destacant d'aquest període el conegut poema El pi de Formentor (1878). Va continuar amb els reculls De l'agre de la terra (1897) i Tradicions i fantasies (1903) on va recrear els costums i les llegendes mallorquines. Amb el poema narratiu La deixa del geni va ser guardonat amb l'Englantina dels Jocs Florals de Barcelona de l'any 1902, el mateix any en el qual va ser nomenat Mestre en Gai Saber i membre corresponent de la RAE. Va evolucionar definitivament cap a uns models clàssics i es va consagrar amb l'obra Horacianes (1906). A partir de llavors es va dedicar plenament al sacerdoci i cal destacar-ne d'aquesta etapa l'obra Visions de Palestina (1908), basat en el seu viatge a Terra Santa.

Va traduir algunes composicions esparses de Virgili, Dant Alighieri, Petrarca, Miquel Àngel, Victor Hugo, Lamartine i Prudenci. Miquel Costa Llobera va partir d'uns models romàntics, va superar la poesia de la Renaixença i dels Jocs Florals, va passar lleugerament pel Modernisme i finalment va enllaçar la seva poesia d'influències clàssiques amb el Noucentisme.



Pàgina elaborada per X. R. Trigo per a l'AELC.
Textos: Gabriel Boloix.